dissabte, 29 d’octubre del 2011

Suècia: modernitat pionera contemporània.


Hem canviat de país en menys de 30 minuts. Passar de Dinamarca a Suècia és realment un passeig, amb el nou tren. Països tant propers i tant diferents.
Suècia, un país espartà i aficionat a envaïr els pobles veïns, ha sabut reformar-se i reconstruïr-se, esdevenint un dels països més moderns, tolerants i actius culturalment de la zona nòrdica d'Europa.
El Festival de Mälmo és un clar exemple del tarannà actual del país: cosmopolita, integrador, vibrant, de clima fred, però realment molt animat. Amb un extens programa de música i dansa, la ciutat acull milers de visitants que, per uns dies, busquen diversió i bon menjar, a parts iguals. Durant varis dies s'ofereixen una gran varietat de concerts i activitats paral·leles de forma gratuïta, regades amb molt d'art: performances i escultures a diferents racons del centre històric de la ciutat.
Rera els carrerons i plaçoletes medievals, a l'estiu plens de flors i gent a les terrasses, s'entreveuen les paradetes, xiringos i carpes que acolliran la festa continuada. La zona de la platja, coronada per la torre de Calatrava -el precís Turning Torso-, presideix la mostra d'skate, amb destacats participants de menys de catorze anys però també de més cinquanta.
Entrem a la carpa més enrauxada: campionat internacional de hip-hop. Un autèntic espectacle! Tinc els meus favorits: tots treballen molt però n'hi ha que des del principi, clarament destaquen. Gent vinguda d'arreu del món, valenta i sense complexes que mostra el seu virtuosisme. Vegeu-ne el vídeo de la batalla final clicant sobre l'enllaç.
Finalment, t'adones del què estàs vivint: el Festival de Mälmo és més que un festival: és una mostra autèntica de convivència de cultures.

(Fotografia: Eva Jove) 

diumenge, 23 d’octubre del 2011

República independent de Christiania (Copenhaguen VII)


Envoltat del barri més "cool" de Copenhaguen i d'una part històrica de la ciutat, Christiania guarda, dins les seves tanques -clarament delimitades-, l'àrea més canalla de la ciutat.
Nascuda inicialment com a àrea okupa i hippie, plena d'activitats i moviments socials, s'ha convertit, avui en dia, en un reducte alegal, fora de tota norma cívica, ètica i urbana.
Arran d'aquesta llibertat costumista autoproclamada, el mercat d'herbes, herbetes i derivats, és l'activitat primordial de la zona. Una zona trista i degradada, absent de fites, que viu fora de la societat, sense lleis externes, però que prohibeix fer fotografies als forans. Uns forans que cada vegada són més, atrets per diferents motivacions i que, si els plau, poden comprar una publicació sobre el barri (mitjançant una transacció comercial tradicional), en el carrer de botigues més cèntric de la ciutat.
Alguns negocis de primeres necessitats s'han instal·lat en els carrers encerclats per les prohibicions. No sé si pagaran impostos o cumpliran amb les normatives de seguretat i higiène.
Sembla que properament, l'ajuntament de la capital i els gestors de la zona, intentaran arribar a un acord per poder fer un ús modern, eficaç i més fructífer per a tots.

(Fotografia: Eva Jove)