dijous, 26 de febrer del 2009

Publicitat (IV): pàgines esgrogueides

Estem acostumats a la publicitat estèticament agradable i sexy. Ara mateix, però, les "pàgines de color llimona" ens conviden a fer una volta en limousine amb Pablo Motos. Home... respecto al presentador (tot i que últimament el seu programa de televisió ja comença a cansar i em carrega que sempre vulgui acaparar els números dels seus col·laboradors ) però... posats a imaginar desperts, el primer home que em ve al cap per voltar amb limousine, fantasejant, no és precisament ell ni res que se li assimili. I, per descomptat, l'anunci no em motiva gens a fer servir les "pàgines de color llimona". Per tant, publicitat del tot ineficaç. Que la retirin ja perquè, a més, és una pèl cutre.

Contractat: tens el nostre perfil! (IV): la senyora de la neteja d'empresa


Normalment totes són simpàtiques i, alhora, amb la seva gràcia, fan que els hi expliquis la teva vida personal al primer dia. Per si no us hi heu fixat, netegen poc i ràpid i no són senyores de la neteja, en realitat són agents secrets. Porten implantats uns microxips al cervell de memòria gigagegant, on tenen emmgatzemades totes les fitxes de tot el personal amb totes les seves dades: si està casat, si té nòvio, el número i el sexe de fills, si separa les deixalles que genera durant el dia, si ordena els bolígrafs per tamany o colors, etc. Encara que no les vegis, les sents venir perquè a banda de la bata de ratlles i els mitjons blancs doblats, porten esclops d'ortopèdia. Un gran col·lectiu i cadascuna amb la seva particular història: la que té un nen de sis anys i el marit begut la pegava o la que, justament, té un fill de la teva edat que com que no té nòvia vol que coneguis i que treballa en un lloc d'aparent prestigi. Mentre passes fotos del fill de metro noranta vestit de traje en un casament, t'adones que tu també saps bastantes coses d'elles...
Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

dimecres, 25 de febrer del 2009

Vol directe de Guantanamo a Espanya

Se m'han quedat els ulls com taronges! Quin avantatge deu haver negociat Espanya per acollir els presoners de Guantanamo? Venint dels USA i tenint en compte que ja fa temps que les hamburgueses les tenim aquí, sospito que l'intercanvi no pot res de bo... No vull que en el mateix avió hi vinguin armes! I a on s'allotjaran? Els obligaran a quedar-se in perpetuam aquí o tindran lliure moviment? Qui fletarà l'avió? Dani, amic!: el dia que vinguin, segurament, no podràs deixar passar ni l'avió de la Mariah Carey!

Publicitat (III): la nova campanya de Tramvia


En l'època en la que estem en que les cases de canvis i empenyoraments estan fent l'agost i el cobrador del frac i la pantera rosa treballen més que mai, Tramvia acaba de treure una espectacular campanya de publicitat; i dic espectacular per varis motius, com veureu. Per començar, el gran desplegament en el que no han escatimat res: banderoles, pòsters, tríptics, els vidres de les parades... i tot a tot color! I a arreu la persona que apareix són sempre homes. El lema és el següent: "si no valides, no funciona". I jo em pregunto: Tramvia ha comptabilitzat el cost de les persones que no fitxen? Si és així, on és aquesta dada? En tot cas, imagino que són diners que deixen de guanyar, no diners que perden. La campanya que pagarem entre tots, està realment justificada? El seu cost és menor que els cost de la gent que no fitxa? Quin és el seu import? I sí, a la gent que no fitxa, sí que li funciona a final de mes: s'estalvien un munt de diners en transport per anar a treballar. Jo pago per arribar a l'hora; Qui em retorna a mi aquests diners quan el tram o qualsevol altre transport no "funciona"? Els usuaris de transports públics haurem de fer una campanya perquè ens retornin els diners cada vegada que hi ha retards.

Publicitat sobre publicitat. Mango és nom de fruita.


La cadena de botigues de roba amb nom de deliciosa fruita tropical -que comença per "man"-, ha rescatat els pòsters que li van sobrar d'una de les germanes "Crus", que -teòricament- van dissenyar una de les seves línies de roba, sense pena ni glòria, idèntica fortuna que corre la seva carrera interpretativa; no confondre carrera interprettva amb l'"estrellamenta" que, darrerament, l'ha fet pujar com l'escuma i s'ha revaloritzat amb la "guanyamenta" d'un òscar. Jo, senzillament i sense entrar en fàcils suposicions, li recomano que retorni aquest trofeu que no ha guanyat ella per mèrits professionals. He sentit aquesta setmana per la ràdio (sí, escolto la ràdio i aquesta notícia, com diu sempre molta gent falsament, no "l'he llegit") que podria ser que el seu publicista hagués negociat part d'aquest estrellat. Si és així, ha fet bé la seva feina i força ràpid.

Diccionari Plana de Vic - català central (VII): "Exorinar"


Que un s'"exorini" significa que es troba millor. No té res a veure amb l'expressió "ser eixirit". S'utilitza sobretot quan, per exemple, estàs malalt, et prens un medicament i al cap d'una estona et trobes millor. Molt usat quan tens mal de cap (quan tens el cap tèrbol) o també quan algú és ja molt gran, no està massa bé però té un dia bo; en aquest cas direm, per exemple, "avui semblava que estava més exorinat".
Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

diumenge, 22 de febrer del 2009

Contractat: tens el nostre perfil! (III): el cap de departament.


Si ets bon treballador, bona persona, dona o les tres coses alhora, mai sereu caps de departament. Nou de cada deu caps de departament són homes. Deu de cada deu tenen més de quaranta anys. I deu de cada deu no saben idiomes i escriuen a l'ordinador fent servir només dos dits i escrivint a una increïble velocitat de tres pulsacions per minut. Tot i que no figuri en el seu contracte, la seva categoria s'ha creat per donar cabuda a un perfil de persona ja madura de mentalitat, amb poques llums i poca voluntat d'innovar. Els seus principals objectius són dos: assistir, en cos, a les reunions de direcció i ser les titelles del gerent que els dominarà per tal de que "matxaquin" o culpabilitzin als treballadors del seu equip continuament, contribueixin al seu rentat de cervell corporatiu i els diguin que no el hi apujaran el sou ni tindran cap mena de benefici encara que sí que hauran de treballar més hores, sobretot, les dones. Malgrat no rascar bola en la feina, sol ser un tipus moldejable, manejable, dòcil i obedient de les directrius de l'empresa. I tot, perquè aspira, encara, a un ascens. Un ascens que, només vol dir, un trasllat a Àsia o a Sud-amèrica. Quan? En el moment que el gerent veu el menor símptoma de la seva inutilitat, és a dir, que ja que no imposa suficient política del terror als seus col·laboradors.
Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

dissabte, 21 de febrer del 2009

Fora exèrcit! prou pagament popular!


En realitat voldria dir "fora exèrcits", en plural. Però ara només em referiré a l'exèrcit espanyol que, us recordo, el sufraguem entre tots. Recentment he sabut que l'exèrcit de l'aire col·labora en una projecte anomenat "projecte ales", on quatre pijos es dediquen a divertir-se llançant-se des d'una avió a 4000 metres d'alçada amb uns vestits especials, torno a recordar, amb la col·laboració econòmica de tots. I dic pijos perquè un dels aventurers es va relacionar sentimentalment amb la infantona que viu en un piset de Barcelona, de "pagament popular". Sí, la reialesa, una altra gran font de riquesa i coneixement que fa tirar endavant aquest país de conte. Reconec, però, que sense la col·laboració d'homes als qui admiro com Cousteau i l'exèrcit americà, els bussejadors (tant esportius com professionals) ara no podríem bucejar tal i com ho fem -o potser haguéssim trigat més anys-. De totes maneres, estic en desacord amb el malbaratament que deu suposar l'excursioneta de cap de setmana... Com a "sòcia" col·laboradora exigeixo saber-ne els costos exactes i l'objectiu específic perseguit per l'exèrcit espanyol. En cas de guerra i amb els avions i armament que hi ha, dubto que ningú es vulgui llançar a volar d'aquesta manera. Ha d'estar molt ben pagat... Per cert, algú sap quantes empreses hi ha Espanya que es dediquin a fer i a transportar armament?


dimecres, 18 de febrer del 2009

Punxem la "bombolla política"!


Estem en desacord amb la nova llei d'educació, estem en desacord amb la factura d'aquest mes de la llum, de la l'increment de preus dels aliments, del suavitzant de la roba, del més de l'11% de les comissions del banc, en desacord amb els arbres de nadal de Barcelona ciutat que van resultar que al final no eren ecològics, en contra del cotxe oficial dels polítics, de les zones blaves, verdes i de tots colors, en desacord en haver d'esperar els resultats d'una prova mèdica de la seguretat social tres mesos, en contra de l'AVE per la Sagrada Família, en contra de RENFE, en contra l'encariment dels transports públics, el preu de la benzina, tips de les obres que no s'acaben mai, dels lloguers abusius d'habitatge i de les hipoteques inombrables, en contra dels acomiadaments i dels acomiadaments gratuïts, dels nepotismes, de les comissiones rebudes de sota-mà, en desacord... en contra... ens oposem a tot, tot està prohibit i tenim un munt d'obligacions -i impostos a pagar- com a ciutadans, lluitem contra tot... voleu dir que no ens trobem davant una onada de "neo-anarquisme"? Penseu i feu una llista de totes les coses a les quals us oposeu. Quan acabeu, reflexioneu si es pot considerar o no, una mena d'anti-sistema. Crec que és hora que fem esclatar la "bombolla política" o potser que retorni la pesseta, s'abaixin els preus i ens calmem una mica tots...
Podeu llegir més sobre el mot "antisistema" en l'article següent dels professors de la UPF Francisco Fernández Buey i de Jordi Mir García: http://www.publico.es/estaticos/pdf/ficheros/pdf/12042009.pdf

Contractat: tens el nostre perfil! (II) Avui: el talp.


Tot gerent amb complexe d'inferioritat, generalment mancat d'estudis, que no delega, inepte per mantenir una conversa amb els seus col·laboradors i que és completament incapaç d'afrontar la realitat de cara, per gestionar correctament una empresa de cert tamany, necessita forçosament uns espies que treballin per ell, fent una feina "tapadora", passant-li informació. Està tant enfrascat maquinant les seves brutes estratègies (us emplaço a llegir la propera entrada de com arribar a ser gerent d'una empresa) que no li queda temps ni ganes de poder parlar, com ja he dit, amb els seus treballadors i acceptar les crítiques a fi de redireccionar la barca i corregir-ne el rumb. Si no formes part del "club de talps", els detectes de seguida, pel seu aspecte, per les seves preguntes i per la seva extranya relació d'addicció amb el gerent. Curiosament, ells mateixos, no saben que en realitat fan d'espies, ja que el gerent, sútilment, els enganya amb promeses vàries que representen el "xute" diari a la seves variades addiccions, entre elles el sexe i l'alcohol. Quan entreu a treballar en una empresa, us heu de fixar en qui són els talps de la companyia. No us costarà identificar-los però sinó, pregunteu a la resta de companys. Ben aviat, segurament, sereu convidats a fer la feina tapadora: us faran una pregunta trampa que en realitat voldrà dir si voleu fer de talp i si voleu testificar en un judici contra una companya. Llavors serà quan haureu de decidir ser del "club dels talps" o ser dels que es prenen la feina seriosament i no com un pati d'escola.
Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

Experiment: Ajuntaments a prova!

Quedeu-vos amb aquesta data: 16 de febrer del 2009. He iniciat un experiment per comprovar l'eficàcia dels circuits administratius d'un ajuntament. De moment, no us puc dir res més. Si tot evoluciona com espero que anirà, tindreu més noticies sobre aquest tema ben aviat. Seguiu la continuació d'aquesta entrada, valdrà la pena. Fins ben aviat!

dilluns, 16 de febrer del 2009

"Al·lèrgies" del segle XXI...


Em fa feredat veure un pòster d'aquest hivern de recomanacions per combatre la grip, de la Generalitat... Els consells resen una cosa però la imatge que l'il·lustra en diu una altra. La vinyeta m'explica que vivim en una societat encara masclista i de marcats estereotips. O potser sóc jo que tinc la mentalitat masclista, estereotipada i plena de prejudicis! El dibuix en qüestió és el que acompanya aquesta entrada. No sé si heu vist el cartell al qual faig referència però jo ja no vaig poder llegir-ne els consells. Em vaig quedar atrapada en la silueta "rexonxa" de la mare, d'uns 50 llargs anys, cuidant al seu fill adult malaltó. Sens dubte, em provocar una al·lèrgia quan el vaig veure; no puc dormir des de llavors. No es veuen, però segur que la mare porta unes pantufles d'estar per casa. I el fill -amb les seves patilles-, en el seu DNI, posa que va néixer l'any 1965. Els dissenyadors que treballen per la Gene encara no s'han posat al dia. Per ells, les mares encara no treballen ni porten texans o botes. Els metges són homes i les dones, sempre infermeres. Els pares, mascles, no cuiden els seus fills, ho fan només les seves mares, que sempre es troben bé i no es posen mai malaltes. No sóc hipocondríaca, però aquest tema m'està fent agafar febre...

dijous, 12 de febrer del 2009

Contractat: tens el nostre perfil! (I) Avui: el comercial senior.


Crec que ningú pot dir que no ha tingut de company a la seva empresa un comercial o n'ha conegut algun d'aprop. Actualment hi ha dos tipus de comercials: els de l'antiga escola i els joves comercials (parlarem d'ells en una altra entrega).
Els comercials senior solen anar amb traje per fora però no el saben portar per dins. N'hi ha de curiosos que porten "peluquín", que els hi fa pudor l'alè, que porten un escuradents penjant, als qui li cauen els pantalons, porten les sabates brutes, es graten "allà", amb la camisa plena de "rodanxes" o que abans de visitar-te han menjat fideuà amb una muntanya d'all-i-oli més gran que de fideus. La principal característica, però, és que parlen pels descosits. Parlen, parlen, parlen ja que és l'eïna que utilitzen per portar a terme el seu objectiu: no marxar de casa el client sense una comanda sota el braç. I si convé parlar de "xatis", en parlen i si convé fer-se temporalment del Madrid, s'hi fan i, sense escrúpols, es vendrien a la seva pròpia mare, el què l'empresa no té en stock o allò que encara no està inventat. Xerren tant que quasi perforen els timpans i ratllen el mal gust. Parlen alt i riuen més alt encara. Quan parlen per telèfon, criden el doble, perquè arribi bé "l'onda": "Demà te'n porto jo mateix 50" i resulta que només n'hi ha 20... Promeses i bones paraules. Promeses, promeses, mentides i més bones paraules encara. No tenen mesura. Són uns addictes a l'engany. Fum, terminis que no es poden cumplir, irrealitat. Paraules. Deuen ser tots hiperactius! No venen el que haurien de vendre ni el què sí hi ha al magatzem. "Vingui un moment" Paraules, paraules. "Adeusiau". "Bon dia". Paraules, paraules. "Contractat. Vostè té el nostre perfil!".
Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

Persones inhumanes


Recordeu el programa televisiu "Persones Humanes"? La tele té tal poder d'influència que crec que l'haurien de tornar a fer només pel títol! Tots som persones, sí. Sempre hi ha algun "animalot", però ara no ve al cas. Tots els humans, com d'altres éssers vius tenim líquids a dins el cos i tots n'hem d'expulsar; però... voleu dir que fa falta que certs individus vagin escopint pel carrer o fotent l'escopinada per les escales per on hem de passar tots? A menys que siguin accidents involuntaris, la meva rotunda resposta és NO! A banda de que podem relliscar, no em ve de gust portar adn de ningú a les meves sabates. Si ja tenia raó ja aquell qui va dir "homo homini lupus"! No entenc perquè alguns s'entesten en viure en una urbs sense respectar als altres, no sé perquè ens dediquem a fer-nos la vida impossible els altres als uns... Potser vivint a mil set-cents metres d'alçada al Pirineu tindrien més llibertat. Realment les persones som males persones, fins i tot, amb els del nostre propi gènere.
(no deixeu de fixar-vos en la foto del "delicte": una escopinada en unes escales d'un transport públic)

Súper Garzón!

Mentre el Rajoy troba "occeno" (amb dues "c") que el Garzón vagi a caçar i el Fraga opina que va ser una "circumstància sospitosa" cada vegada tinc més clar que, personalment, el Garzón és un súper heroi dels nostres temps i, a més, de carn i ossos. Deixant de banda que ja fa molts anys que treballa -i no sempre ha estat mediàtic- i que no comparteixo el tema de les caceres, trobo perfectament normal que es trobi -per casualitat- o quedi -sense casualitat- amb un ministre. No tenen amistats els ministres? No tenen amistats els jutges? Potser són veïns. No de replà perquè no deuen viure en pisos i molt menys de 35 metres quadrats però potser sí de carrer. Potser els seus nens van junts a escola... Potser volen muntar un altre negoci o, senzillament, compartir una afició. Per què molesta tant el Garzón al "clan" del PP - "El Mundo"? El "Pere J" va acabar el seu emmetzinat discurs dient que Garzón només volia desenterrar a Lorca. Quina llàstima d'homenet... Només espero que sí, que totes les famílies que encara busquen un familiar, amb l'ajuda dels arqueòlegs, el puguin recuperar i que ningú enterri a Garzón (ni el seu cos ni la seva veu). Ell fa el que tots voldriem fer. A mi em fa tornar a creure en la justícia.

Diccionari Plana de Vic - català central (VI): "Esparracar"


Si per exemple, arrenquem un full de paper d'una llibreta i aquest no surt bé, se'n parteix un tros o s'arrenca malament, diem que el paper s'ha "esparracat". No estic segura que sigui un mot propiament característic de la Plana de Vic però el que sí és cert és que allà es diu i en altres contrades no entenen aquesta paraula.
Si se t'enganxa la faldilla en una porta o en un clau, pot ser que també "s'esparrequi".
I... no heu menjat mai butifarra "esparrecada"? La gent de Lleida segur que no ja que ells diuen "butifarra" al que per nosaltres és el fuet. La nomenclatura de les "butis" entre les dues Planes és totalment oposat!
En canvi, però, no "s'esparreca" mai un gerro de vidre o un càntir de ceràmica.
Fins al proper "vic-mot", us emplaço a veure el següent grup a facebook: http://www.facebook.com/profile.php?id=533237699&ref=profile#/group.php?gid=38227304002
Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

dimecres, 11 de febrer del 2009

Contractat: tens el nostre perfil!


La majoria de la gent d'aquest món, treballa. I qui no ho faci ara mateix, en algun moment o altre de la seva vida, haurà treballat. N'hi ha que ho fan sols, amb una sola persona o bé acompanyats d'un grup molt gran de gent... Sigui quina sigui l'estructura organitzativa, cadascú de nosaltres sempre s'ha trobat amb el company pilota, el passota, el xulo, el pijo, el raret,el piranya, el "buitre", el lloro... (ara que ho penso, pobres animals...). Si no fós per això, de què es parlaria als sopars de feina?
A partir d'ara us emplaço a seguir la sèrie d'entrades "Contractat: tens el nostre perfil!", on de ben segur que hi reconeixereu algun dels vostres surrealistes, grotescos, versemblants i corporatius "companys" de feina...
Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

diumenge, 1 de febrer del 2009

Màgia per fer sevir el "feisbuk"


Poques són les persones que avui en dia no naveguen per internet, que no saben fer anar el ratolí o que no saben què és una web... El que jo encara no sabia que calia per navegar en segons quines pàgines era fer servir les mans davant la pantalla com un prestigitador o com un hipnotitzador, com podeu veure a la foto, en la versió en castellà i en català. Fins que no n'aprengui, sempre em queda el recurs de restaurar la pàgina si "aconsegueixo enganxar a l'intentar enviar"...