dimarts, 19 de novembre del 2013

Microcosmos altxerri (Donosti II)



Desconec si la Galeria Altxerri de Donosti pren el seu nom de la cova paleolítica (amb pintures rupestres) situada a escassos divuit kilòmetres de la ciutat.
El que sí és cert és que quan hi entres, tens la sensació d'aïllar-te de la resta de la ciutat (sobretot amb els seus grans pilars de fusta), endinsar-te en un lloc molt especial i on pots viure una experiència estètica d'alt voltatge.

La pròpia galeria defineix el seu projecte centrat en joves promeses, una tasca summament difícil avui en dia i que requereix d'un enorme compromís i dedicació.
Tot i això, galería altxerri (tal i com la seva tipografia presenta), també es caracteritza per comptar amb obra pictòrica d'artistes de gran renom com Chillida, Guinovart, Rafols Casamada, Plensa, Pijuan, Miró o Tàpies.

Si aquests dies esteu per la ciutat basca, encara podeu gaudir de la lluminosa obra de José Maria Yturralde , que presenta unes obres de diferents mides, de vius colors, tant llampants, que semblen que estiguin il·luminades, amb alguna mena de bombeta col·locada pel darrera, explosionant sobre les parets blanques de la galeria.

No sé si els hi haurà afectat la crisi però celebro que encara hi hagi espais com aquests, d'entrada lliure, i amb un treball al darrera seriós i rigorós.


(Imatge entrada: Postludio, 2007, Yturralde, Galeria Altxerri. Fotografia: Eva Jove)

dissabte, 9 de novembre del 2013

Què és un Museu de Societat? (Donosti I)



Sabem que és un museu d'arqueologia, de la ciència, d'art contemporani, d'història natural... Aquests tipus de museus els tenim clars, però sabem què és un Museu de Societat?

A la ciutat de San Sebastián podem visitar el Museu San Telmo, un museu que s'autodefineix "de la societat vasca i ciutadania". Si el museu va de persones, doncs, hi trobem persones exposades en ell, o què conté?

Amb cert escepticisme, m'endinso en l'edifici: un convent del segle XVI, ampliat i reformat, que ofereix espais gratuïts com la biblioteca o la cafeteria Bokado, on es poden degustar uns magnífics pintxos molt propis de la zona. No és massa gran i permet veure'n diferents aspectes culturals i socials (canvis, transformacions, evolucions...).

Pel que fa a contingut, el museu presenta una eclèctica mescla d'arqueologia antiga, col·lecció d'etnografia, pinacoteca i objectes propis de museu d'història. A priori semblaria una combinació que no pot funcionar, però el discurs tan ben travat i l'adequació dels espais (un fantàstic passeig per les sales del monestir, sense estar massa carregades) fan que el pas pel museu sigui una autèntica immersió en la cultura i respirar del barri.

El Museu entranya sorpreses com les pintures de Sert de la capella (no us podeu perdre el seu audiovisual!), la pantalla del hall i les obres pictòriques de gran renom. Tot i que la seva accessibilitat és una assignatura pendent, passejar-hi és un plaer.

El millor de tot del Museu, però, (com la platja de la ciutat) és que és un museu realment viscut, usat i integrat en la comunitat del barri: de dia es discuteix sobre el problema de les escombraries, de nit s'hi pot veure el futbol; perquè com diu Hugues de Varine: "el patrimoni d'un territori és dels seus habitants".


Fotografia: Museo de San Telmo (Donosti) Eva Jove