dijous, 26 de novembre del 2009

Desmuntant Nova York... (segona part)


Aquí teniu la segona entrega sobre Nova York. Que la disfruteu!

1. Si el símbol de París és la Tour Eiffel i quan la veus, majestuosa, és quan dius "ara sí que sóc a París!", per mi, una bona manera de fer-te a la idea de que estàs a Nova York i viure'n una petita essència és travessar el Brooklyn Bridge. I no us confongueu de pont, que al costat n'hi ha un de molt semblant.

2. Passat el pont de Brooklyn, us recomano caminar i que us perdeu pel barri amb més encant: Brooklyn. No us semblarà que estigueu a Nova York. L'entremat dels carrers, l'arquitectura de cases de doble pis de fusta rogenca, el silenci i les seves voreres arbrades us transportaran a un càlid, "peaceful" i fresc ambient de tardor.

3. Si us agrada caminar, Manhattan és un lloc que és pot perfectament a peu o en bici. Això sí: emporteu-vos les bambes més còmodes -les més velles?- que tingueu. És tot pla i les distàncies tampoc no són massa grans perquè les ïlles són molt estretes: són de només dos edificis i, a més, enganxats l'un amb l'altre. De fet, hi ha pocs pisos que tinguin finestres exteriors a totes les habitacions. Un dels primers en tenir-ne, creant una gran expectació, va ser el famosíssim Dakota building.

4. El metro de Nova York és bastant antic i, alhora, bastant embolic. No està gaire cuidat i, a més, amb poca senyalització. T'has de fixar molt en agafar el metro correcte ja que en una mateixa andana, passen diferents línies i no sempre fan el mateix recorregut, segons les hores del dia.

5. Si us agrada la fotografia, és una ciutat on podreu posar en pràctica diferents tècniques: alts edificis, looks impossibles de gent, senyores yuppies amb bambes, carrets de menjar pel carrer, les clavegueres fumejant, els dipòsits d'aigua... us podreu emportar mil i una cinematogràfiques fotografies!

6. Manhattan té uns cinc milions d'habitants. Malgrat això, és cert que qualsevol desconegut autòcton et pot dirigir, amablement, la paraula i fer-te algun comentari.

Properament, més entrades per ficar-se Nova York a la butxaca!

dimarts, 24 de novembre del 2009

El sr. Ramon empaita.


Cert cantant que fa un temps predicava en favor de la seva
embriagadesa a causa de quantitats indecents d'alcohol per
les vies venoses, ha fet clausurar tot un canal d'informació
satírica. Es veu que té contractat un gabinet d'advocats
que fan de "gossos buscatofones" i estant tot el dia ensumant
qui menciona el seu antic nom artístic. I com que la revista
satírica, va fer esment del seu nom i l'altre es pensa que
és déu amb els seus apòstols, ha fet tancar tot la plataforma
de vídeos.

Potser és que en breu entrarà a formar part de la reialesa... en tot
cas, la història es repeteix i es tracta d'uns censura
inquisidora a la llibertat d'expressió en tota regla!

dilluns, 23 de novembre del 2009

La corrupció en el futur.


Els historiadors, per conèixer la vida, la societat i la història d'un moment, empren vàries fonts contemporànies a l'època que volen estudiar. Una d'aquestes fonts són els mitjans de comunicació i dins d'aquests, els mitjans satírics. Dins d'aquest gènere, vull destacar la gran labor, tant en sentit de denúncia informativa com en sentit d'imaginativa creació, de l'APM i de Radio Faix Bac (per cert, Peyu: ets molt gran!).
Veuran tots els casos de corrupció i ho tindran fàcil: tindran múltiples casos i molta documentació
gràfica per poder-ho estudiar.
L'únic que espero de tots ells és que siguin prou lúcids com per no pensar
que els guants blancs del moment han delinquit a causa de la crisi i vegin,
clarament, que porten trenta anys robant i que, en part, són ells els que ens
han sumit en la més profunda crisi, a la resta de mortals.
Sobretot, espero que ningú negui aquests casos de frau i que no trobin
excuses que justifiquin els desfalcs.
Historiadors del futur: no us deixeu entabanar!

dilluns, 2 de novembre del 2009

Carrefour: aquest any sí!


Fa uns anys Carrefour va fer l’intent de que tots els clients usessin bosses reutilitzables. En venien unes de verdes (encara en faig servir una d’aquella època i que no han deixat mai de tenir a la venta) i et feien pagar les blanques, petites, de plàstic. L’iniciativa va acumular moltes crítiques perquè el missatge que es va rebre –amb una certa indignació- va ser només que calia pagar per les bosses de plàstic i pagar també per les reutilitzables, tot i que a altres supermercats també ho feien. A part, com que les queixes van ser tantes, la campanya va durar poc i de seguida van voler que tothom l’oblidés.
Enguany, poc temps després d’aquella desafortunada experiència, han tornat a fer l’intent, però el resultat ha estat més eficaç: una campanya moderna, directa, visual, molt efectiva. A més, el missatge que es reforça és la contribució a la no contaminació i no que cal pagar les bosses a partir d’una data. De nou, pots adquirir unes bosses reutilitzables, que són d’un tamany més “portable”, amb el que alguns metges ja no podran dir que amb les bosses grans reutilitzables no es pot distribuir tant bé el pes i que l’esquena se’n resenteix. D’altra banda, segueixen oferint bosses de plàstic; en aquest cas, però, són biodegradables i que també cal pagar. Els clients hem recepcionat millor la campanya, els hi hem fet cas; però ells continuaran fabricant -emitint CO2-, tant bosses reutilitzables, com bosses de plàstic biodegradable que l’usuari final paguem. Al final, hom no sap del cert si hi ha una intenció real de canvi en pro de l’ecologia o si al darrera de tot plegat, es tracta només d’una estratègia de venta més, de dos nous productes.