dilluns, 16 de novembre del 2015

Molta llum per il·luminar la ciència




Aquesta setmana se celebra la Setmana de la Ciència que enguany arriba a la seva vintena edició, coincidint, a més, amb la celebració de l'Any de la Llum.

Tot Catalunya s'omple d'activitats - més de tres-centes -, la gran majoria gratuïtes, que tenen com a eix vertebral la recerca científica (recordem aquí que la Setmana està organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació).

Conferències, tallers, activitats experimentals, exposicions o espectacles -entre d'altres- tenen lloc, en diferents horaris i per a diferents edats, que ens permeten apropar-nos a l'astronomia, la robòtica,  l'arqueologia, la química, l'energia, la fotònica, sismografia i un llarg etcètera.
Un dels espectacles que s'han programat enguany ha estat l'espectacle de dansa urbana ofert per la companyia "Brodasbros". Són una petita companyia però ja amb una trajectòria que els ha portat a recórrer diferents llocs del món.

Presentant un espectacle sobre la llum al carrer (BR2), els "Brodasbros", ens van fer gaudir del seu ball, dels seu vestuari lluminós, d'una història i animant i fent participar al públic de totes les edats.

Un any més, celebro l'existència d'aquesta setmana farcida d'actes interessants i sempre pilotats pels propis investigadors, de primera mà.


Encara que ens vulguin silenciar i apagar la llum, sempre hi haurà recerca, font primigènia de tot coneixement.

dimecres, 21 d’octubre del 2015

Modernisme dins de La Pedrera



La visita a una exposició sempre hauria de ser un temps plaent de lleure i una experiència agradable en la seva totalitat, des del moment d'entrar al lloc on s'ubica l'exposició.

L'emblemàtica Pedrera acull actualment una exposició temporal amb varis punts interessants. Llàstima que l'acollida de l'entrada sigui pèssima i s'observin i es tractin als seus visitants, com a  poc, com a presumptes delinqüents. Sorprèn que un espai com aquest i de gestió privada, dit d'una altra manera, que en part es finança amb els fons obtinguts de les entrades, els visitants rebin aquest tracte. Crec que s'hauria de revisar aquest punt amb urgència i aprendre d'altres llocs privats o semiprivats, on el tracte al visitant és impol·lut des del moment zero.

Si aquest punt no us incomoda, gaudireu d'una mostra amb un enfocament un pèl diferent.
Per començar, el contingut ha estat ideat, així com la majoria dels seus textos, per estudiants de doctorat, que estan realitzant les seves recerques sobre temes relacionats amb tècniques i mestres del Modernisme barceloní, el principal eix discursiu d'aquesta exposició.
Amb ella queda perfectament palès que el Modernisme va ser un "moviment total", és a dir, que no només va ser un moviment arquitectònic sinó que va contagiar a totes les arts aplicades i decoratives del moment.
Resulta especialment interessant poder-hi veure peces inèdites -mai abans exposades- o peces de fora de la ciutat de Barcelona que s'han portat a l'exposició, com a millor exemple d'una tècnica en concret (cosa que celebro!). Aquest per exemple és el cas d'una de les vidrieres del Museu d'Art de Cerdanyola, considerades el millor exponent del vidre modernista català.
Parlant de vidre, pareu atenció a una petita joia: varis dibuixos de projectes del mestre Rigalt, un gran taller d'aquest moviment que potser ha passat força desapercebut.

Als aficionats a les tècniques artesanes tradicionals i a les diferents arts plàstiques, us agradarà visitar l'exposició per veure diferents peces de mobiliari (Mobles Vidal), de marqueteria, trencadís, mosaic hidràulic (Casa Escofet), forja, joieria (Masriera) o teixits, ja que, a més, la mostra ha intentat exposar dibuixos preparatoris i maquetes prèvies als treballs definitius.

Tot i la manca de color, pròpia del modernisme, un altre punt captivador de la mostra és el fet que s'han volgut integrar els elements propis de l'edifici a l'exposició: columnes, sostres i els seus balcons de baranes forjades, de la primera planta, com un element més de l'exposició, formant part de la mateixa.

Malgrat ser una mostra molt cuidada, amb bons fonaments i amb molt de pressupost (una bona mostra n'és el seu complet catàleg, a tot color i de tapa dura), també sorprèn que l'exposició no contingui cap element accessible, especialment essent a La Pedrera, espai on s'ha realitzat alguna activitat accessible amb anterioritat. No està gens adaptada -per visitar de manera autònoma-  i és una pena que una part de potencials visitants -tampoc pels nens petits- no la puguin gaudir amb normalitat. 


Sense recerca constant, no hi ha coneixement.

(Fotografia: fermall Masriera de la col·lecció Bagués-Masriera, 1902. Fotografia de Salvador del Carril, del catàleg de l'exposició "Modernisme. Art, tallers, indústries")



dilluns, 17 d’agost del 2015

Taketani a Ripoll: la vida sobre un núvol



Les vacances són una bona època per recórrer museus i exposicions. Els seus tempos relaxats propicien poder-ne fruir sense presses i descobrir a nous artistes.

Entre els boscos verds i les muntanyes de Ripoll, la comissària Emilia Colomer, ens torna a proposar l'obra de l'artista japonesa Chikako Taketani. Una íntegra mostra que, a nivell formal, combina orient i occident

Tot i la bucòlica localització de l'exposició, Taketani era una artista que no s'inspirava en els elements de la natura per evocar altres temes, com sol passar en la tradició japonesa (potser en fugia i tot). Podríem dir que Taketani se servia de la visió de la vida urbana moderna (mitjans de transport actuals) per iniciar el seu discurs plàstic cap a l'expressió i interpretació del què per a ella significava el què és la vida: un viatge eteri (figures indefinides i allargassades), que transcórrer ràpid (elements motoritzats), amb una amalgama de sensacions (l'antic i el modern), certes confusions pel camí (colors irreals, elements que es desdibuixen), la sensibilitat i la cruesa, les contradiccions i l'eclecticisme de l'espiritual i l'industrial... 

A l'entrar a la sala, vaig tenir la sensació d'enfilar-me dalt d'un suau i esponjós núvol. Des d'ell estant, vaig poder copsar la finor visual del treball de Taketani (veladures, referències a l'atmosfera i al firmament) però, alhora, l'agredolç significat que ens ofereix la realitat de la vida. Un aiguabarreig aspre que tots ens hem d'empassar, però que de la mà d'aquesta artista ens resulta molt més plàcid.

Mars negres, núvols grocs, cels blancs, fons irreals, mobles i perspectives impossibles formen part de l'obra de Taketani. Aquí va trobar el seu camí artístic i qui sap fins on l'hagués arribat a portar.

Us agradarà la seva obra si us agrada la il·lustració orientalitzant moderna, Miró o Tàpies.


En record