dimecres, 4 de juny del 2014

Les pintures del Santuari dels Munts: el tercer bàndol.



Pintura, política, religió, llegenda i mitologia. Tots aquests ingredients conflueixen en el petit Santuari dels Munts, situat al Lluçanès (actual comarca d'Osona).

Amagada a la part del darrera de l'altar del Santuari, hi ha un reguitzell de curioses pintures. Feia temps que no hi anava a veure-les. M'hi duien a veure'n una en concret, des de petita. Llavors la trobava estranya, no entenia res i no sabia què significava.
Fins que un dia vaig entendre'n el seu significat real: l'escenificació representava el "tercer bàndol" de la Guerra Civil espanyola, el què ara vindria a ser un vot nul intencionat.

El quadre, a mode d'exvot, està signat per P. Pons i porta la data de maig de 1939. La imatge mostra la verge dels Munts a l'esquerra, envoltada d'una llum efervescent, com si fos una aparició, sobre del profús bosc. Al costat, la muntanya dels Munts amb el seu Santuari al capdamunt i fileres d'homes pujant pels senders nus, segurament, camí de l'exili. A la part superior dreta uns ornamentats medallons, amb les fotografies i noms -en castellà- dels sis protagonistes del miracle de la verge: Jaume Pujol Casanovas, Francesc Pujol Casanovas, Camil Vilaseca Sala, Josep Casabella Ribas, Ramon Comellas Casadesús i Martí Portell Vilarodaga. 

A la part baixa hi ha una inscripció: "EXVOTO. A punto de ser descubiertos por los [esborrat] en su retirada, recurren a Nª. Sra. Dels Munts, salvándose milagrosamente. 5 de febrero de 1939. Año de la Victoria". Com veieu, sobretot per la darreres quatre paraules, el quadre tenia un significat polític (en un sentit) i religiós. La paraula que està esborrada, encara presenta alguna resta, inicialment era "rojos" i després s'hi va reescriure "nacionales", a mà, en bolígraf blau. Mai sabrem si ho faria un dels sis homes del quadre.

L'escena ens mostra la llegenda que durant temps es va estar explicant per les contrades, per narrar el "miraculós" fet de la supervivència dels sis homes, amagats, tants dies, en aquelles muntanyes.

A la família sempre hi ha hagut una devoció especial per la Verge dels Munts, el seu Santuari i la seva muntanya. L'avi, com els altres cinc homes, només volia no anar a la guerra i quedar-se amb la seva família. Encara ara, no se'n parla gaire...

No sempre tot és blanc o negre...

(fotografia: Eva Jove)

dilluns, 2 de juny del 2014

Provant les Google Glass



Fa anys que sentim a parlar de les Google Glass. I fa anys que penso que és un projecte que no acaba d'arrancar.

Ara que he tingut l'oportunitat de provar-les, reconfirmo la meva hipòtesi: no els hi veig massa utilitat real ni potencial, sobretot pensant en Patrimoni Cultural.

La Google Glass és una ullera fina i lleugera, que no molesta a la vista humana real, ja que la pantalleta de projecció, com es pot apreciar a la fotografia superior, queda per sobre dels ulls. L'inconvenient és que no es pot sobreposar a una ullera òptica convencional, que es pugui necessitar. Potser amb el temps aquest tema es solventarà.

Quan te la col·loques, has d'apuntar a una imatge fixa, a mode de codi QR i llavors s'activa la imatge que tu veus amb les Google Glass. Tot i ser una imatge que pot tenir color i moviment, és una imatge de reduïdes dimensions. Potser en un futur (molt més llunyà encara), la imatge es podrà ampliar. Veure-la, també resulta un pèl incòmode ja que has d'aixecar la vista cap amunt, forçant una mica la postura.

De totes maneres, pensant en Patrimoni Cultural, crec que representa una involució, per dos motius: d'una banda, tots anem amb aparells electrònics propis que fem servir per altres tasques: mòbils, tauletes, etc. i són la tendència que els museus estan adquirint. S'està deixant de banda, la utilització de lloguer d'audioguies i similars, -que seria el què es faria amb les ulleres, pel cost que representen en espai, temps i mà d'obra.
D'altra banda, normalment, visitar un espai patrimonial i cultural, se sol fer en temps d'oci i acompanyat de familiars o amics. És un moment lúdic i social que ens agrada compartir. La Google Glass no permet compartir la informació que es veu, alhora, amb altres persones, ja que és d'ús individual.

Si viviu als Estats Units, podeu sol·licitar de provar les Google Glass en aquesta web i formar part del seu programa d' "Exploradors".