diumenge, 19 de juliol del 2009

El Cabrablog avui fa un any!!


19 de juliol de 2009.

Després de 365 dies, 3686 visites i 110 entrades, el Cabrablog, avui, celebra un any!

Gràcies a tots els lectors!! Gràcies als oients de Rac1, als lectors de La Vanguardia, als seguidors i escriptors de blogs, a l'empresa Tetra Pak, gràcies David, Auxili, Àngels, Helena, Laura, Jordi, Víctor, Roberto, John, a tots els qui, dia rera dia, porteu a terme alguna tasca de lluita i reivindicació social, moltes mercès a tots pels vostres mails i comentaris!

Us espero un any més a Cabrablog!!

dissabte, 18 de juliol del 2009

El petit madrid (Madrid, I)


En la meva última escapada a Madrid, vaig poder gaudir de petits llocs poc turístics, poc coneguts, però d'alt interès.

Una d'aquestes agradables descobertes va ser el Museu Naval. Malgrat està gestionat per l'armada espanyola (vagi per endavant que no tinc cap afinitat amb el món militar ni bèlic) i les mesures de seguretat de l'entrada, és un museu de gran nivell, gratuït i realment, excepcional.

Tot i no ser exhaustiu (comença amb la història naval del segle XV), la visita resulta molt completa i pedagògica. Vàrem poder disfrutar d'una visita guiada d'un expertíssim voluntari que us aconsello que no us perdeu (els dissabtes als matins). Com tampoc la fantàstica sala dedicada a l'exacavació arqueològica subaquàtica de la "Nao San Diego". A la fotografia que acompanya la present entrada podeu veure part de la vaixella recuperada -intacta!- d'aquesta nau (cliqueu sobre la imatge per veure-la ampliada amb més detall).

diumenge, 12 de juliol del 2009

El surrealisme metahumà


Tots els humans hem dit mentides alguna o vàries vegades, hem sentit enveja, hem vist casos de corrupció, amaguem els nostres sentiments reals, diem no quan volem dir sí... i així un llarg etcètera de misteriosos, rocambolescos i complexos entortolligaments mentals. L'altre dia anava darrera d'un cotxe que portava una clara "L" d'aprenent, seguit d'un cotxe d'autoescola.
El recent conductor devia fer poc que havia estrenat la dotzena lletra de l'abecedari ja que, realment es notava que tenia poca traça amb el volant. Davant d'això, distància més que prudent, precaució i respecte. Ningú ha nascut amb el carnet sota el braç. Però com que de tots és sabut que l'home és un llop pel propi home, va aparèixer la bèstia que el conductor de l'autoescola (instructor?) portava a dins. Primer error: enganxar-se al cul del cotxe aprenent. El conductor novell es va voler canviar de carril, ho va fer precipitadament i posant l'intermitent potser una mica tard. El professor d'autoescola el va començar a pitar acaloradament. No se li va desenganxar del darrera fins que el va poder avançar. Espero que aquest individu no es dediqui a fer el mateix amb totes les "L's" que es troba al seu pas i que no han passat per la seva autoescola...

Concerts musicals: la segona indústria que no està en crisi



D'ençà unes setmanes, Barcelona és una olla a pressió de grans concerts: AC&DC, U2, Pet Shop Boys, Metallica, Madonna, Moby i tots els que vindran: Depeche Mode, Coldplay, etc. La crisi no existeix ni per a tots els que hi acudim ni per les empreses que treballen organitzant els concerts.

Els primers, perquè, amb els ulls clucs, paguem el preu que sigui per assistir-hi i els segons, perquè no tenen pèrdues amb tots els fans que, fins i tot, ens quedem sense entrades. Semblaria, aparentment, que en el món de la indústria musical no s'ha notat la crisi. Però tenim indicis que així ho corroboren: grans grups dels 80 i dels 90, ja retirats (Spandau Ballet, Status Quo, Deep Purple, Grrenday, Offspring) o velles glòries (Leonard Cohen, Elton John, Raphael) tornen a pujar als escenaris després d'anys sense fer-ho, malgrat haver-hi tensions entre el propi grup: les factures no perdonen i s'han d'eixugar d'alguna manera, encara que sigui empassant-se l'orgull i resorgint de les cendres per fer calaix per a la jubilació. Heu sumat mai tot el què us heu gastat, al llarg de la vostra vida, en entrades a concerts?

dimecres, 8 de juliol del 2009

Evangeli hispànic segons sant "ya.com"


Em molesta força que les companyies de telefonia truquin en cap de setmana per oferir els seus serveis, a l'hora de la migdiada o passades les nou del vespre. Em molesta que després de més d'un any de ser clienta d'adsl de "ya.com", encara em truquin per preguntar-me si em vull fer clienta seva... I també em molesta que la mateixa companyia, en la mateixa tarda, em truquessin 5 vegades pel mateix!!! Però el colmo ja va ser l'evangelització idiomàtica que va intentar fer-me el teleoperador a l'última trucada. Cansada de contestar en castellà, vaig decidir fer-ho en català. Tot va anar bé i em va entendre perfectament -quan em demanava les meves dades- fins que el vaig tallar i li vaig dir que no m'interessava. El paio em va dir que li havia de parlar en castellà perquè jo era espanyola; que ell tenia família a Catalunya i sabia que es parlava igual l'espanyol que el català... no sé d'on devia ser aquest marrec... de la València més profunda, com a mínim... No em creia que encara passessin aquestes coses... (exceptuant en el reducte decrèpit i rònec encara existent a Madrid, de bars del món del "toreo"...) Us deixo la polèmica sobre la taula...

dilluns, 6 de juliol del 2009

La casa d'estiu de Joan Oliver


La família de Pere Quart no tenia mal gust quan va adquirir "El Marquet de les Roques", una casa modernista embolicada per muntanyes i frondosa vegetació, a Sant Llorenç Savall.
Arribar-hi a peu, des de diferents punts, pot ser una agradable i tranquil·la passejada, accessible i apta per a nens. A més, al arribar, podreu gaudir d'una exposició en el seu interior, a banda de poder visitar, amb guia, les estances dels diferents pisos que conformen l'habitatge. Pertany a la Diputació i no està massa ben conservada. Està bastant bruta i li caldria una restauració. Tot i així, ha conservat el seu encant, amb els darrers mobles i l'última distribució interior. Si la visiteu, pareu atenció a l'habitació del mossèn i, molt especialment, a les pintades de les parets dels espais de les golfes, usats, fins no fa massa anys, com a dormitoris amb lliteres, per les colònies dels 'joves "nebots" del tiet Paco'...

L'educació a Finlàndia (Suomi IV)



Recentment aprovada la nova llei d'educació de Catalunya, amb la que la majoria d'educadors catalans estan en contra i de la que no podem parlar perquè encara no hem llegit, parlarem de l'educació de Finlàndia, de la que, una vegada més, hauriem d'aprendre moltes coses.

Per començar, totes les escoles són públiques i tots els alumnes, sense excepció, tenen l'escola completament gratuïta, com així també tots els llibres didàctics, tot el material, el dinar i el transport si viuen a més de 5 kms. de l'escola. Tenint en compte també que la baixa maternal allà pot arribar fins als tres anys amb el 100% del sou, n'hi ha per plantejar-s'ho...

Curiosament, al contrari del que pugui semblar, l'èxit escolar té un índex molt elevat i, en part, es deu a que els mestres tenen una educació de gran nivell i estan molt ben considerats socialment (vegeu les estadístiques a la web d' "Statistics Finland" (l'equivalent a l'"Idescat"), clickant aquí).
Per si tot això no fós poc, si vas a la universitat, cobres un sou que en cap cas es tracta d'un crèdit a retornar amb interessos.
Fascinant i motivador, no creieu?