dissabte, 22 de novembre del 2008

Vitamines Constitucionals


La Constitució espanyola (1978) resa en el seu article 106.2 el següent:
"Els particulars, tindran dret a ser indemnitzats per qualsevol lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets, llevat dels casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament dels serveis públics".

Testimonis ja morts de la Guerra Civil

Deixant de banda que la meva companya de treball em va deixar absolutament tirada, absorta en les seves extravagàncies, li agraeixo molt al professor d'història que ens obligués a fer aquell treball tant interessant sobre la Guerra Civil Espanyola (és fent treballs com més s'aprèn). En ell haviem de buscar testimonis del nostre poble i mostrar com es va viure la guerra al front i com es vivia en l'àmbit familiar. Amb el permís de les seves famílies, diré que és fantàstic conservar, anys després, aquells testimonis gravats en veu i ara, modernament digitalitzats. La Batalla de l'Ebre i les batalles amb l'exèrcit per, senzillament, poder passar un pont per anar a buscar menjar configuraven el meu petit treball d'investigació. Tot un document. El meu avi, llavors, ja feia temps que havia mort. No vaig poder comptar amb el seu testimoni com altres companys de classe. Ell no em va poder explicar la por viscuda durant anys amagant gent a casa i refugiat durant temporades al bosc. Un tema del que encara avui, a la família, ningú en vol parlar. Els fets històrics encara fan por.

Del "cardar" i del "fotre". Diccionari Plana de Vic - català central (IV)


No sé si tots sabreu que a la Plana de Vic és on més es carda i on més es fot de tot Catalunya. Encara que soni malament, tingui un doble sentit i sigui un pèl mal sonant, allà, el seu ús és força habitual. Les coses es foten, fins i tot el fred o la boira, i es carden les coses en un sentit negatiu -superlatiu-. Vegem-ne alguns exemples: Quin fred que fot avui! Quin fred que carda avui!

diumenge, 16 de novembre del 2008

Metareflexió sobre els bloggers

Alguns diuen que som escriptors frustrats que hem trobat a la xarxa la nostra "editorial", on publiquem quan volem. Altres, que som periodistes, també frustrats, que no vàrem poder entrar a la carrera de periodisme en el seu moment per dues dècimes o perquè cap diari escrit vol publicar els nostres reportatges/articles i ni tan sols cartes al director. Què en penseu vosaltres? Jo proposo que els espais blogs siguin considerats un mitjà de comunicació de qualitat tant vàlid com ho pugui ser qualsevol altre i que, per tant, de la mateixa manera, al cap de set anys de publicar-hi, ja ens puguem anomenar, també, "periodistes", gestors o comunicadors. Quants de vosaltres fa més de set anys que escriviu de forma continuada al vostre blog? Si és així, us autoproclamo periodistes/escriptors i comunicadors digitals de pensament.

diumenge, 9 de novembre del 2008

Els sous dels futbolistes


Cada vegada que veig que fan futbol a la televisió pública, que és bastant sovint, em venen tots els mals! Em poso malalta de pensar en el què arriben a cobrar tota aquella gent que van escopint mentre juguen. Ja podien invertir part de les seves fortunes en un/a "coacher" de bones maneres.
Quin és el salari més alt que coneixeu d'algú? I què cobreu vosaltres? Multipliqueu el vostre sou per 5. Amb això ni tan sols obtenim el sou mig d'un jugador de futbol (al seu costat, els extres dels cotxes oficials són xuxeries). Com que resulta evident que els jugadors no treballen 5 vegades més que la resta de persones (vindrien a ser 200 hores a la setmana...) i a la televisió pública hem d'aguantar-los contínuament (Mònica: més Thalassa i menys futbol!!), proposo que s'estableixi un salari anual màxim pels jugadors. O millor encara, ara que tenen tanta audiència els "xous de la realitat" i que hom admet sense complexos que n'és seguidor, faria una casa de futbolistes. Sense pilota, sense jardí, sense "futbolín",... a l'hora de la compra hi hauria disputes per la gomina i les arracades de brillant de cul de got. Els que anessin expulsant, passarien a ser mileuristes de per vida.

Diccionari Plana de Vic - català central (III)


Seguint amb el nostre objectiu de fer més entenador el "subdialecte" de la Plana de Vic, avui continuarem parlant d'aquells mots que es contrauen i que fan "liason" per escurçar temps en el parlar oral. Així, trobem mots com "agon" per dir "a on", "ue" per dir "ho és", "gordar" en lloc de guardar, etc.
No us perdeu la propera entrega: "Del fotre i del cardar"

dimecres, 5 de novembre del 2008

Torelló no és Marbella

L’ajuntament de Torelló amb conxorxa (més que no pas en consorci) amb Incasol, fa un temps que vol expropiar uns terrenys a 25 famílies d’aquesta població per fer-hi un polígon industrial.
Al 2005 ja van patir una “petita” expropiació al mateix lloc per fer-hi una carretera (l’eix Vic - Olot) per la qual van rebre una quantitat irrisòria d'euros per metre quadrat, de l'ordre d'uns 24 euros el metre quadrat. Llavors, ningú s'imaginava que els hi voldrien expropiar totes les propietats! En una reunió al 2006 Incasol va mencionar que el projecte s'havia definit al 1999, però ningú en va informar...
Si visiteu la web d'Incasol veureu que en el seu apartat "Què fem?" hi ha un paràgraf que resa: "INCASÒL s'ha dotat del Programa de sòl a fi d'establir les noves pautes de creixement urbanístic com una eina al servei d'un model de país, al servei d'un creixement econòmic sostenible i, principalment, al servei de les persones". En el cas de Torelló, evidentment, no és així, sinó tot al contrari. Torelló ja té zones industrials però ells han decidit que cal que en tingui 3 zones més, expropiant la totalitat de l’extensió de terreny d'activitat agrícola/rural fins ara, requalificar-la i convertir-la en terreny industrial amb el qual guanyaran una suma desorbitada de diners, malgrat vulguin emmascarar aquest fet. Això és servei a les persones? Això és sostenible? Model de país? Jo no vull un país així!! Això és una estafa!
Poc després hem sabut que, a més, volen construïr un gran centre comercial, amb restaurant i benzinera i un conjunt de cases unifamiliars. No penseu què és ridículament surrealista i absurd? El cas més alarmant és el d’una família de tres persones que amb aquesta expropiació perderan la seva casa, les seves granges, els seus cultius, els seus animals i en definitiva, el seu modus vivendi per sempre, a canvi d’una suma ridícula i simbòlica de diners.
Evidentment em manifesto obertament en contra d’aquesta expropiació, que representa la "ocupació legal" dels béns dels treballadors: l’administració “entra”, “ocupa” les teves terres, “canvia el pany” i s’enriqueix, deixant el propietari al carrer!
Deixa els teus comentaris sobre aquest tema o envia un correu.

La Vanguardia cita aquest blog


Avui La Vanguardia, en la seva versió digital, cita aquest blog.
Per llegir-ho, vegeu les entrades següents: la vanguardia i
"Tengo un blog"


Gràcies Toni i Maria Victoria i a les 93 visites.

Cites del blog en altres mitjans:
- Rac1: http://www.rac1.org/elmon/ . Gràcies a les 45 visites.

dilluns, 3 de novembre del 2008

Tots som de pagès!


Per molt que ens entestem en negar-ho o en pensar que és impossible, el cert és que tots som de pagès, en el sentit que tots vivim del món agrari, de camp i de pagès. Ens alimentem del camp, dels productes de la terra, visquem on visquem. Essent així, no puc entendre com la societat menystenim aquesta activitat i com les polítiques de diferents organismes s'encaminen, des de fa temps, a soterrar la pagesia, la ramaderia i la pesca i, amb elles, a tots els pagesos, ramaders i petits pescadors, en pro de la indústria que, segons ells, representa la màxima expressió del progrés i la modernitat. Un "progrés" que es paga amb un impacte medi ambiental brutal per una banda i, per l'altra, asfixiant al pagès i al consumidor amb barbaritats com que rebin 2 cèntims per litre de llet que venen i el consumidor en paguem una mitjana d' un euro o que cobrin si fa no fa el mateix per un kilo de préssecs però el consumidor final ens els trobem al mercat a 3,98 euros. Estic cansada d'aquest fals progrés que, ara mateix està donant pel sac a molts treballadors de multinacionals (Seat, Nissan, etc...). La veritat, no m'imagino a nigú, en pocs anys, menjant cargols metàl.lics sobrers o plàstics en sobrestock...

L'encenador més divertit!


Fa anys que vaig comprar aquest encenador a un company per contribuir a que pugués anar de viatge de final de carrera. L'he volgut conservar sempre per la seva divertida traducció, que us adjunto a sota per si no es pot llegir massa bé a la foto:

PRECAUCIÓN
1. contiene gas inflammable
2. cuando en uso dejar mechero a distancia de su cara
3. no dejar el mechero de alcanze de ninos
4. no lodejes el mechero en temperaturas que exceede 50º C
5. no lo pinchas el gas de mechero