dijous, 22 d’octubre del 2009

Desmuntant Nova York... (primera part)


Per si teniu pensat viatjar a fer el turista per Nova York, aquí teniu quatre consells útils per exprimir al màxim la ciutat i alguns que desmunten els tòpics sobre la mateixa:

1. Si Barcelona és la ciutat de les motos, Nova York ho és dels taxis. Vuit de cada deu vehicles ho són! Us recomano arribar-hi al vespre-nit, agafar-ne un i poder gaudir de la vista a l'entrar a Manhattan.

2. No és del tot cert que és la ciutat que mai dorm. Si hi aneu a fer turisme, lleveu-vos d'hora. Amb d'hora vull dir sortir al carrer entre set i vuit del matí. Pels dormilegues: amb una mica de sort, el jet-lag us deixarà llevar-vos a aquesta hora els quatre primers dies! Val la pena: hi ha poca gent pels carrers, no hi ha massa trànsit i us estalviareu les cues allà on aneu!

3. Si sou dels que us agrada esmorçar dolç, no deixeu de tastar els pancakes amb caramel (que sempre veiem a les pel·lícules), les magdalenes ni els donuts!

4. Visitar el Museu d'Història Natural: obren a les 10 del matí. Podeu arribar deu minuts abans i entrar a les 10 en punt, sense fer cua, si aneu per l'entrada del planetari. No us perdeu les visites guiades dels voluntaris que, a més, són gratuïtes. Ah! I encara que a les finestretes hi hagi unes tarifes marcades, l'entrada pot ser la voluntat.

5. Visitar el MOMA: el divendres, a partir de les 16 hores, és gratuït. Per tant, hi ha com unes 1600 persones fent cua al carrer. Si no voleu fer la kilomètrica cua, eviteu aquest dia de visita. També us estalviareu l'aglomeració de públic dins l'edifici.

6. Visitar el Metropolitan Museum of Art. No us el perdeu, és, sens dubte, el millor museu de tota la ciutat. I visiteu el Temple Egipci -complet- que ocupa una de les grans i majestuoses sales.

To be contuined...

dissabte, 10 d’octubre del 2009

Ara i aquí: Aki Kaurismäki (Suomi V)


Feia temps que no veia cine de debò. Disposada a absorbir el màxim sobre la cultura finesa, vaig voler descobrir també el seu cinema. Gràcies Joan per la recomanació i gràcies Víctor pels teus comentaris.
Un dels pilars del cinema finés és Aki Kaurismäki. Un expaleta amb una sensibilitat desbordant que fa que el cinema encara existeixi i estigui viu. Si veieu les seves pel·lícules, entendreu el perquè. Resumint, us puc dir que les seves cintes són perfectes quadres costumbristes en moviment, petits retrats flamencs que cobren vida; en definitiva, un gran plaer!
Tot i la senzillesa dels diàlegs, de l'atrezzo, de les accions, no us deixeu enganyar: està tot perfectament calibrat: la fotografia, els decorats, les escenes d'exteriors,... Kaurismäki no descuida cap detall. Crec que, en aquest aspecte, de rigorositat, és l'Almodóvar finés (salvant les distàncies, és clar!), tot i que per la temàtica l'aproximariem al britànic Ken Loach.
Són uns treballs aparentment minimalistes, però que causen un gran impacte emcional directe sobre els sentits del qui els veu, segurament degut, d'altra banda, a que són situacions universals i atemporals.
Els fumadors l'adorareu, les referències explícites al tabac, són contínues.
Estèticament, els treballs són igual d'interessants. L'exemple més clar és "Luces al atardecer", del 2006, on la llum i el color tenen un discurs propi i actuen com si fóssin un protagonista més (en aquest cas en concret, fixeu-vos en com evolucionen els colors en els detalls d'atrezzo, al llarg del transcurs de la pel·lícula). Representa la manera autèntica de fer cine de sempre, amb una mirada -microscòpica- contemporània.

El films semblen d'execució simple; potser és per això que aconsegueixen traslladar-te completament, sense artificis innecessaris.
Si us captiva i en veieu vàries, podreu apreciar també l'evolució personal -real- de l'actriu "fetiche" de Kaurismäki: Kati Outinen, una actriu que treballa molt la seva expressió facial, ja que gairebé no l'articula però transmet perfectament cadascun dels missatges; reencarnant tot de personatges, noms dels quals tots comencen per "I": Iris, Irma, Ilona...
Pels que sigueu malaltissament observadors, no us perdeu les diferents vides de les que disfruten alguns objectes, com la màquina de discos, en les diferents pel·lícules.
Afortunadament, en algun lloc del món, sol aparèixer algun geni que ens deixarà, amb les seves obres mestres, tot un llegat per sempre.

Si us ha interessat aquesta entrada i en voleu saber més, podeu contactar amb mi. A banda, us deixo un parell d'enllaços de youtube: el primer d'ells, una fantàstica entrevista al director i en segon lloc, com a contrapunt, una boníssima paròdia de la colla de "La hora chanante".

Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

Experiment: Ajuntaments a prova! (tercera part)

Tenim un ajuntament que és una joïa! No ens el mereixem! Ens dóna una canya, unes emocions, una aventura, una intriga, un de tot... que no té preu! Ni en els millors del parcs temàtics!!
La construcció de pisos de protecció oficial a la Plana del Castell, les seves escombraries encara actives són tot un espectacle. I les reunions informatives als vilatans no ho són menys!
Consol Pérez, del Consorci, es va comprometre públicament a enviar informació sobre les restes arqueològiques que s'estaven trobant (i arrassant!) a tot el qui ho sol·licités. Com a habitant interessada en el patrimoni, he fet vàries sol·licituds però, il·lusa de mi, encara estic esperant. Qui espera desespera, oi?

També encara estic esperant el retorn de la meva documentació personal, després de més d'un any d'haver-la sol·licitat amb el procés administratiu habitual, oficial i correcte, en més d'una ocasió. A data d'avui no en tinc cap mena de dubte: l'Ajuntament de Cerdanyola ha adoptat, per la documentació en paper que poseeix i que no és de la seva propietat, el procediment de l'Arxiu de Salamanca...

Aquest Ajuntament només fa que acumular sol·licituds sense contestar ni solucionar dels veïns, no resoldre res, ficar-se en embolics, generar conflictes i descontents... Si us plau, en les pròximes eleccions locals, prometeu-me tots i totes que us pensareu bé el vostre vot.

Ajuntament: 3, Eva: 0.

Contractat: tens el nostre perfil! (VII): el gerent.


Anem a tocar la sagrada vaca intocable: el gerent de l'empresa privada.
Sol ser home, de mitjana edat, mesquí, faldiller i sense escrúpuls. Casat però embolicant-se amb les seves treballadores per aconseguir un doble efecte: per una banda, la desitjada caneta a l'aire i, per altra, el que més li interessa: extreure informació de manera poc ètica, immoral i deslleial a la jove sense estudis que s'ha enamorat d'ell. Ell li promet que deixarà la serva dona i abandonarà família i fills per ella, li montarà un pis i li comprarà un cotxe. Tot té un preu, pensa. Ella, mentre, es posa les seves joïes, parla, ascendeix i se li obre de cames. El gerent, ho vol controlar tot; d'aquesta manera, no deixa que els seus caps de departament dirigeixin, els manega com a simples titelles.
Sopars, cotxes, roba, amants i viatges d'empresa, tot és possible mentre diguem a la plantilla que és del tot necessari que sigui solidària i per salvar llocs de treball estiguin uns mesos sense cobrar i a partir d'ara el seu salari sigui encara més baix.
De reunió en reunió, viu vint hores al dia dins l'empresa, set dies a la setmana, no dina, no fa mai vacances, no es posa mai malalt i quan es mor el seu propi pare, li demana a una de les seves secretàries que hi enviï unes flors. No us enganyeu, no és que sigui treballador, tan sols és que va empastillat i vol quedar bé amb l'amo de la multinacional, que està a més de tres mil kilòmetres de distància (pura imatge).
No suporta les crítiques, ni tan sols les constructives. Es pensa que ell -la seva pròpia persona- és el millor, que no cal canviar ni pensar, ni millorar. És com el rei sol. Sovint se'l veu donant voltes per la fàbrica, com un llop ferit, intentant evitar que en els passadissos es conspiri contra la seva aferrissada i dictorial política del terror i de l'amenaça constant.
Malauradament, encara no es troba en la llista d'espècies en extinció.




Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.