dimarts, 4 d’agost de 2009

Power permorfance Madonna


És cert tot el que diu tothom sobre els concerts de Madonna. En el seu concert hi havia dos tipus de públic: els fans i els mers seguidors. Els fans pensen que és meravellosa i que l'espectacle va ser insuperable, són capaços de desplaçar-se a París per veure-la i no li veuen cap defecte. Uns fans, d'altra banda, que portaven hores fent cua davant la porta d'entrada i que van deixar sembrada la zona de plàstics, envasos i d'altres embolcalls.

Els seguidors de Madonna escoltem la seva música de fa anys però també tenim criteri objectiu i discernim sobre les coses. En aquest concert va haver-hi coses bones però també de dolentes (o millorables). Bones: va durar dues hores de rellotge. Això es considera un concert llarg, bé. I, atenció, sembla que ha après a tocar una mica la guitarra. De cara a la galeria, segur que fa córrer que li fa classes un professor particular "massisso" com ell sol. A la realitat, però, segur que aprofita les classes de la seva filla Lourdites. Sens dubte, el millor del concert és la performance iconoclasta que interpreta sobre ella mateixa, amb la cançó "She's not me".
Coses dolentes: si no mencionem que tot el concert sembla una classe de "power fitness acqua spinning cardio funky step combat gym", crec que quan anem a un concert, esperem rebre una mica de feed-back de l'artista fins el punt que, aquest, pot ser durament criticat si no saluda al començar el concert o no s'acomiada com cal. En el cas de Madonna és així: entra a sac, segona cançó, tercera... i no saluda; fins que arriba a l'última, "game over" i tampoc s'acomiada, desapareixent de l'escenari en sec. Molt bonic però ningú li critica. Una altra de les coses que esperen els espectadors és disfrutar del concert. A Barcelona, va ser la primera vegada que vaig veure gent marxar d'un concert, avorrint-se, o xiulant perquè s'acabés una de les parts en concret. Espero que els hi tornin els diners. És com un espectacle que llança al camp, com els jugadors de futbol: si us agrada bé i si no també (s'ha de dir que la Ciccone potser està més fibrada que molts futbolistes...). Hom també espera escoltar bon so i música i veu en directe quan assisteix a un concert. Ja se sap que Madonna usa playback (una mica com l'exposició de rèpliques de Tutankamon que hi ha ara mateix a Drassanes) i, a més, a Barcelona va fallar molt el so. Com que crec que Madonna alterna un disc de qualitat (i compromís social) amb un disc per pagar el cole als nens, esperem que la pròxima gira tingui un nivell de qualitat més alt.

A Sant Petersburg li van demanar que vestís una mica més recatada. I aquí haig de dir vàries coses: a Rússia no són uns sants però sí que és veritat que Madonna, pel meu gust, hauria d'anar una mica més tapada. Si bé és cert que té les cames ultra musculades, aquestes fan una mica d'angúnia, siguem sincers. No sé si al final va acatar les indicacions de les autoritats competents (si algú ho sap, si us plau, que deixi un comentari al final de l'entrada) ni si això li suposaria un daltabaix en el seu mil·limetrat espectacle. Està clar que també ha retallat en vestuari en els últims tours ja que allunyada dels originals dissenys de Jean Paul Gaultier de fa uns anys, el vestuari eren quatre modelets decathloneros que la majoria de públic no ha portat mai a la vida.
Malgrat no cantar ni ballar bé, però, segueix sent la reina del pop! (seguirem parlant de Madonna...)