dissabte, 10 d’octubre de 2009

Experiment: Ajuntaments a prova! (tercera part)

Tenim un ajuntament que és una joïa! No ens el mereixem! Ens dóna una canya, unes emocions, una aventura, una intriga, un de tot... que no té preu! Ni en els millors del parcs temàtics!!
La construcció de pisos de protecció oficial a la Plana del Castell, les seves escombraries encara actives són tot un espectacle. I les reunions informatives als vilatans no ho són menys!
Consol Pérez, del Consorci, es va comprometre públicament a enviar informació sobre les restes arqueològiques que s'estaven trobant (i arrassant!) a tot el qui ho sol·licités. Com a habitant interessada en el patrimoni, he fet vàries sol·licituds però, il·lusa de mi, encara estic esperant. Qui espera desespera, oi?

També encara estic esperant el retorn de la meva documentació personal, després de més d'un any d'haver-la sol·licitat amb el procés administratiu habitual, oficial i correcte, en més d'una ocasió. A data d'avui no en tinc cap mena de dubte: l'Ajuntament de Cerdanyola ha adoptat, per la documentació en paper que poseeix i que no és de la seva propietat, el procediment de l'Arxiu de Salamanca...

Aquest Ajuntament només fa que acumular sol·licituds sense contestar ni solucionar dels veïns, no resoldre res, ficar-se en embolics, generar conflictes i descontents... Si us plau, en les pròximes eleccions locals, prometeu-me tots i totes que us pensareu bé el vostre vot.

Ajuntament: 3, Eva: 0.