Al tombar la segona quinzena d'agost, sembla que l'ambient ha refrescat a Madrid. No pas així pel que fa a exposicions, en una gran bromera de fotografia, Art i saber fer.
Dóna gust passejar pel magnífic Paseo del Prado, admirant els seus edificis, actuals seus de països, caixes o delegaciones de consejos superiores. Si no fós pels autobusos, taxis i turistes, diries que el temps s'ha aturat en aquest racó de la ciutat.
Passat el famós Café Gijón (on coincidiren varis intel·lectuals), ens trobem l'actual sala Recoletos, pertanyent a la Fundación Mapfre. I dins d'ella, una enorme exposició -provinent del Pompidou, de París- sobre l'ús de la imatge per part del moviment surrealista, la subversió en totes les seves més àmplies manifestacions. Enorme en doble sentit: l'exposició compta amb més de tres-centes peces i totes d'artistes de primera línia: Man Ray, Paul Eluard, André Breton, Magritte, un desconegut i sexual Cartier-Bresson, Hans Richter (vegeu-ne el seu film "Ghost before breakfast", 1927), Dora Maar, Marcel Mariën, Boiffard, Buñuel, Dalí... i d'altres que ens són més desconeguts pertanyents al Surrealisme Rumanés. D'igual nivell resulta el catàleg, realitzat amb molts mitjans, ple de les fotografies a color que podem trobar a l'exposició, material extra i que és d'una qualitat desmesurada.
I deixeu-vos perdre, en un passeig, per aquesta suggerent exposició, plena a vessar de fotografia, collages, cinema, muntatges, sensualitat, pornografia amagada entre cortines, corsés, cordes, màscares, cadenes, nines, maniquís, alguns animals, estisores i d'altres desitjos, sadismes, obsessions i manifestes perversions. Tot era d'utilitat als Surrealistes per fer canviar la mirada d'un món principalment religiós, tradicional i conformista, especialment, usant certes parts de l’anatomia i, generalment, del cos nu femení, un cos amb vàries lectures: voluptuós, suau, curvilini, sensual, però també, alhora, una pecaminosa font de plaer amb diverses possibilitats.
Feu-me cas quan us ho dic que si sou amants de la fotografia, no podeu tardar en venir a Madrid, que l’ambient cultural està que bull!
(Fotografia: obra de Marcel Muriën titulada Muette et aveugle, amb el text: "Muette et aveugle me voici habillée des pensées que tu me prêtes")
2 comentaris:
el surrealisme em fascina...., un amic, l'he admirat amb molt carinyo, a part de ser cosí de Buñuel, amic de Dalí, i formar part del grup de Breton, va ser íntim de Joyce i secretari de Pound, casat amb una princesa rusa, va viure experiències per fer moltes sèries.... gràcies a ell vaig descobrir l'art, amb la perspectiva amb que me'l miro ara... et recomeno la lectura de "Els sorolls es desintegren", i un petit article que vaig fer sobre Dalí/Buñuel, amb les colaboracions cienematogràfiques.. le chien andalou i l'age d'or, ho trobaràs al meu blog
Recomanació de lectura anotada! :)
Quan no tingui tanta feina m'he de posar amb el teu blog.
Publica un comentari a l'entrada