dissabte, 9 de novembre del 2013

Què és un Museu de Societat? (Donosti I)



Sabem que és un museu d'arqueologia, de la ciència, d'art contemporani, d'història natural... Aquests tipus de museus els tenim clars, però sabem què és un Museu de Societat?

A la ciutat de San Sebastián podem visitar el Museu San Telmo, un museu que s'autodefineix "de la societat vasca i ciutadania". Si el museu va de persones, doncs, hi trobem persones exposades en ell, o què conté?

Amb cert escepticisme, m'endinso en l'edifici: un convent del segle XVI, ampliat i reformat, que ofereix espais gratuïts com la biblioteca o la cafeteria Bokado, on es poden degustar uns magnífics pintxos molt propis de la zona. No és massa gran i permet veure'n diferents aspectes culturals i socials (canvis, transformacions, evolucions...).

Pel que fa a contingut, el museu presenta una eclèctica mescla d'arqueologia antiga, col·lecció d'etnografia, pinacoteca i objectes propis de museu d'història. A priori semblaria una combinació que no pot funcionar, però el discurs tan ben travat i l'adequació dels espais (un fantàstic passeig per les sales del monestir, sense estar massa carregades) fan que el pas pel museu sigui una autèntica immersió en la cultura i respirar del barri.

El Museu entranya sorpreses com les pintures de Sert de la capella (no us podeu perdre el seu audiovisual!), la pantalla del hall i les obres pictòriques de gran renom. Tot i que la seva accessibilitat és una assignatura pendent, passejar-hi és un plaer.

El millor de tot del Museu, però, (com la platja de la ciutat) és que és un museu realment viscut, usat i integrat en la comunitat del barri: de dia es discuteix sobre el problema de les escombraries, de nit s'hi pot veure el futbol; perquè com diu Hugues de Varine: "el patrimoni d'un territori és dels seus habitants".


Fotografia: Museo de San Telmo (Donosti) Eva Jove

10 comentaris:

Unknown ha dit...

Què distingeix un museu de societat d'un museu arqueològic o d'un museu d'art? Segons expliques en el teu post, a San Telmo ho tenen clar, el que distingeix un museu de societat no són les peces, no són els tipus d'objectes sinó que és el discurs, l'accent interpretatiu en l'explicació social de la posada en escena de la col·lecció. Ara bé, això vol dir que qualsevol museu arqueològic, científic, tècnic o artístic podria ser un museu de societat si el seu discurs posés l'accent en aquesta qüestió. En aquest sentit, arribo a la conclusió que més que una nova tipologia de museu es tracta d'un nou enfocament lligat a la filosofia del museu.

Vàngelis Villar ha dit...

Estic totalment d'acord amb el que comenta el Manel Miró. Acostumats com estem a disposar de parcel·les, a catalogar-ho i endreçar-ho tot, s'han anat posant etiquetes en els museus centrades en els continguts. En canvi crec que l'apropament a l'entorn, la representació de la comunitat propera i l'ús de les seves instal·lacions, més que un requisit per a la sistematització hauria de ser un objectiu per a qualsevol museu, fos d'arqueologia, de ciències o d'art.

Eva Jove ha dit...

Benvolgut Manel,

Primer de tot, moltes gràcies pel teu comentari.

Just a la fusta: a San Telmo han primat el discurs abans que el contingut, si bé cal dir que es van haver de plantejar què fer amb una col·lecció molt diversa, com mostrar-la, que aquesta fos atractiva i com connectar aquest material amb la societat actual que l'envolta.

Cert, estic d'acord amb tu: si qualsevol museu retirés objectes de les seves vitrines i fes un gir en el seu discurs, crec que podria arribar a ser considerat "de societat" o "arqueològic de societat", "ciències de societat", i així.

El nom és tal com ells es defineixen. Jo he volgut remarcar-ho perquè realment tenen un component i una voluntat de comunitat -més elevat que en altres museus-, a mode de certs museus americans. Deixa'm posar un exemple un pèl esbiaixat: les sales eròtiques d'alguns museus bé podrien ser "Museus de l'eròtica" i el Museu de l'Eròtica definir-se com a arqueològic.

En seguim parlant! :)

Eva Jove ha dit...

Hola Vàngelis,

Crec que la classificació i l'ordre ens és necessària als humans per tenir un coneixement bàsic de les coses.

Dit això, he volgut parlar del Museo San Telmo al meu blog perquè per ells, estar involucrats activament amb el seu entorn més proper, no és un objectiu a llarg termini sinó que ja és una realitat -natural- del seu dia a dia i em semblava rellevant destacar-ho.

Per descomptat, seria interessant que tots els museus, fossin de la tipologia que fossin, arribessin a tenir el grau d'implicació social que té el Museo San Telmo.

Gràcies pel teu comentari! :)

San Telmo Museoa ha dit...

Hola, soy Miren Valverde, escribo desde San Telmo, siento no poder participar en catalán en vuestro interesante intercambio.
Cuando el museo se puso a trabajar en su renovación, estuvo claro desde el principio que no era solamente una renovación arquitectónica, sino que incluía también un cambio de concepto, de planteamiento. Las colecciones del museo, muy variadas (arqueología, historia, bellas artes, etc., no sería posible en este caso definir el museo atendiendo solamente a una de ellas) están dispuestas respondiendo a un discurso muy trabajado y a unos objetivos que incluyen el de convertirse en museo de sociedad, presentando los objetos de la exposición permanente de manera que se conozca también en qué contexto fueron creados para que el visitante pueda formarse una opinión crítica.
Por otra parte, una de las secciones de esta exposición permanente se titula "Los desafíos de nuestra sociedad", y nos da pie para tratar una serie de temas que preocupan a la sociedad actual a través de talleres, conferencias, grupos de discusión, las propias exposiciones temporales muchas veces...
Este año, además, tuvimos la oportunidad de acudir al Foro Europeo de Museos, ya que San Telmo estaba nominado al Museo Europeo del Año (finalmente obtuvo una mención especial) y pudimos comprobar que esta línea de trabajo es la que están desarrollando ahora muchos museos europeos, un planteamiento que permite que los museos puedan buscar implicarse e implicar a la sociedad a la que pertenecen, logrando así una "rentabilidad social".

Eva Jove ha dit...

Apreciada Miren,

Muchísimas gracias por tu valuoso comentario en Cabrablog.
Creo que con tu detallada explicación, y más viniendo de la mano del propio Museo, queda más clara la intencionalidad que persigue San Telmo.

Felicidades por el premio Europeo. Ciertamente, el impacto social, es uno de los valores y línias de trabajo de la investigación cultural Europea.

Saludos desde Catalunya!

Antoni Rojas ha dit...

Hola Eva i companys del patrimoni cultural. El tema del post d’aquest interessant blog va ser objecte del congrés “Museus d’Avui. Els nous museus de societat” on des de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural vam tenir el plaer d’actuar com a co-organitzadors http://www.icrpc.cat/museus/

En aquest esdeveniment el Museo de San Telmo va participar amb la ponència “San Telmo: un museu sobre la societat basca: l’experiència de transformar un museu municipal”.
Les aportacions de diversos museus internacionals es van recollir en els llibre Museus d'Avui. Els museus de societat:
https://www.documentauniversitaria.cat/botiga.php?a=llibre&id=436

Eva Jove ha dit...

Interessant aportació, Toni.
Veig que com a editor del llibre apareix Xavier Roigé, que va fer de moderador en algunes de les sessions de Donosti, d'enguany.
I com creus que ha de ser un Museu de Societat, tu?

Antoni Rojas ha dit...

Per mi, un museu de societat ha de disposar al seu pla director d'unes directius clares amb accions estratègiques detallades adreçades als seus usuaris. Aquestes accions ha de basar-se en eixos que tinguin com a nucli central polítiques on el visitant és el principal protagonista, més enllà de les característiques de la col•lecció.

Eva Jove ha dit...

Crec sens dubte que col·locar al visitant com a centre de les polítiques d'un museu, és considerat agosarat encara avui en dia, però San Telmo va apostar per aquest camí, que espero tingui més seguidors, :)
Gràcies de nou, Toni!