dilluns, 2 de juny de 2014

Provant les Google Glass



Fa anys que sentim a parlar de les Google Glass. I fa anys que penso que és un projecte que no acaba d'arrancar.

Ara que he tingut l'oportunitat de provar-les, reconfirmo la meva hipòtesi: no els hi veig massa utilitat real ni potencial, sobretot pensant en Patrimoni Cultural.

La Google Glass és una ullera fina i lleugera, que no molesta a la vista humana real, ja que la pantalleta de projecció, com es pot apreciar a la fotografia superior, queda per sobre dels ulls. L'inconvenient és que no es pot sobreposar a una ullera òptica convencional, que es pugui necessitar. Potser amb el temps aquest tema es solventarà.

Quan te la col·loques, has d'apuntar a una imatge fixa, a mode de codi QR i llavors s'activa la imatge que tu veus amb les Google Glass. Tot i ser una imatge que pot tenir color i moviment, és una imatge de reduïdes dimensions. Potser en un futur (molt més llunyà encara), la imatge es podrà ampliar. Veure-la, també resulta un pèl incòmode ja que has d'aixecar la vista cap amunt, forçant una mica la postura.

De totes maneres, pensant en Patrimoni Cultural, crec que representa una involució, per dos motius: d'una banda, tots anem amb aparells electrònics propis que fem servir per altres tasques: mòbils, tauletes, etc. i són la tendència que els museus estan adquirint. S'està deixant de banda, la utilització de lloguer d'audioguies i similars, -que seria el què es faria amb les ulleres, pel cost que representen en espai, temps i mà d'obra.
D'altra banda, normalment, visitar un espai patrimonial i cultural, se sol fer en temps d'oci i acompanyat de familiars o amics. És un moment lúdic i social que ens agrada compartir. La Google Glass no permet compartir la informació que es veu, alhora, amb altres persones, ja que és d'ús individual.

Si viviu als Estats Units, podeu sol·licitar de provar les Google Glass en aquesta web i formar part del seu programa d' "Exploradors".