dimarts, 12 de setembre de 2017

Montserrat Riera: ceràmica combatent


Les Festes Majors de tots els pobles sempre són motiu de joïa, rauxa, disbauxa, explosió de colors i una gran barreja de sons. A Santa Perpètua de Mogoda, a més, són dies de cultura, d'art i de poesia plàstica.

Encara que la festa ja s'hagi acabat, fins el 22 d'octubre podeu gaudir d'aquesta exposició de Montserrat Riera & Co. titulada "Caixes, espais per viure... Utopia".

La Montse Riera és escultora, en majúscules. Treballa amb fang. Per si no ho heu provat mai, és un material que a priori sembla simple però que entranya grans complexitats. La Montse, a més de ser-ne una virtuosa, l'enriqueix amb diferents tècniques (engalbats, esmaltats) i amb diferents aplics. El seu fang no és només una peça ceràmica deixada assecar o cuita sinó que amb tot el seu treball individual i posades totes les peces en conjunt, en construeix un discurs.

Novament, celebro visitar exposicions com aquestes i que la Montse hagi decidit tornar a fer "fang combatiu", "fang compromès". Continuant amb un línia que va encetar a Mollet feia deu anys, va decidir recuperar la idea de la problemàtica de l'habitatge dels nostres dies, amb una volta de mitjó més: tractar, no només la problemàtica de l'accés a l'habitatge dels joves, sinó la problemàtica de les famílies, moltes amb nens petits, que són desnonades. Justament, quan veus les seves caixes ceràmiques i els seus habitants és això el què perceps: petites caixes asfixiants, tancades (sense cap obertura) que resulten ser presons pels seus habitants.


Uns habitants tristos, monocromàtics (colors terrossos) i sols que, en una de les caixes, aixeca els braços com demanant auxili. La fragilitat i la fredor de la ceràmica accentuen aquest sentiment de solitud. En aquesta caixa hi veiem claus: unes d'antigues i unes de més noves. Per mi, simbolitzant un greu problema que perdura al llarg del temps.

Significatiu em sembla que, en gran, hi hagi ben visible l'article 27 de la Constitució Espanyola. El coneixeu? Un altre dels molts articles que el Govern es salta reiteradament.
No és massa comú trobar artistes tant fortament compromesos i amb el valor d'abordar segons quins temes socials. Jo sempre dic que els artistes fan un acte de generositat ja que, amb cada obra, deixen part de la seva ànima.

L'artista, en aquesta ocasió, ha convidat a col·laborar a alguns exalumnes o coneguts seus (Pol Altayó, Joana Polo, Mireia Sariol, etc.). Indubtablement, la temàtica de l'exposició m'ha recordat la instal·lació "Hipotèca" d'Enric Llevat.

Com que l'exposició està ubicada en una planta baixa, hi podeu accedir fàcilment amb cotxets de nens. Si aneu amb nens més grans, després poden jugar a fora sense perill o anar a llegir a la biblioteca del pis de dalt. I a dins, cap problema: les peanes són baixes, i algunes peces estan col·locades a una alçada inferior.

Montserrat, Montse: espero poder gaudir de moltes exposicions teves més, que poguem tocar les peces i que, ben aviat, l'habitatge deixi de ser un greu problema.


(Fotografies: Eva Jove)


Cap comentari: