Suècia: modernitat pionera contemporània.

Hem canviat de país en menys de 30 minuts. Passar de Dinamarca a Suècia és realment un passeig, amb el nou tren. Països tant propers i tant diferents.
Suècia, un país espartà i aficionat a envaïr els pobles veïns, ha sabut reformar-se i reconstruïr-se, esdevenint un dels països més moderns, tolerants i actius culturalment de la zona nòrdica d'Europa.
El Festival de Mälmo és un clar exemple del tarannà actual del país: cosmopolita, integrador, vibrant, de clima fred, però realment molt animat. Amb un extens programa de música i dansa, la ciutat acull milers de visitants que, per uns dies, busquen diversió i bon menjar, a parts iguals. Durant varis dies s'ofereixen una gran varietat de concerts i activitats paral·leles de forma gratuïta, regades amb molt d'art: performances i escultures a diferents racons del centre històric de la ciutat.

Rera els carrerons i plaçoletes medievals, a l'estiu plens de flors i gent a les terrasses, s'entreveuen les paradetes, xiringos i carpes que acolliran la festa continuada. La zona de la platja, coronada per la torre de Calatrava -el precís Turning Torso-, presideix la mostra d'skate, amb destacats participants de menys de catorze anys però també de més cinquanta.

Entrem a la carpa més enrauxada: campionat internacional de hip-hop. Un autèntic espectacle! Tinc els meus favorits: tots treballen molt però n'hi ha que des del principi, clarament destaquen. Gent vinguda d'arreu del món, valenta i sense complexes que mostra el seu virtuosisme. Vegeu-ne el vídeo de la batalla final clicant sobre l'enllaç.

Finalment, t'adones del què estàs vivint: el Festival de Mälmo és més que un festival: és una mostra autèntica de convivència de cultures.

(Fotografia: Eva Jove) 

República independent de Christiania (Copenhaguen VII)

Envoltat del barri més "cool" de Copenhaguen i d'una part històrica de la ciutat, Christiania guarda, dins les seves tanques -clarament delimitades-, l'àrea més canalla de la ciutat.
Nascuda inicialment com a àrea okupa i hippie, plena d'activitats i moviments socials, s'ha convertit, avui en dia, en un reducte alegal, fora de tota norma cívica, ètica i urbana.
Arran d'aquesta llibertat costumista autoproclamada, el mercat d'herbes, herbetes i derivats, és l'activitat primordial de la zona. Una zona trista i degradada, absent de fites, que viu fora de la societat, sense lleis externes, però que prohibeix fer fotografies als forans. Uns forans que cada vegada són més, atrets per diferents motivacions i que, si els plau, poden comprar una publicació sobre el barri (mitjançant una transacció comercial tradicional), en el carrer de botigues més cèntric de la ciutat.
Alguns negocis de primeres necessitats s'han instal·lat en els carrers encerclats per les prohibicions. No sé si pagaran impostos o cumpliran amb les normatives de seguretat i higiène.
Sembla que properament, l'ajuntament de la capital i els gestors de la zona, intentaran arribar a un acord per poder fer un ús modern, eficaç i més fructífer per a tots.

(Fotografia: Eva Jove) 

Arqueologia urbana de qualitat (Copenhaguen VI)

Quan et penses que res et pot sorprendre, topes amb unes obres de metro. El metro de Copenhagen no té ni deu anys i només té dues úniques línies. Té una parada que arriba l'aeroport -això sí-, com a la majoria de capitals europees però no parades massa cèntriques. Està previst que al 2016 s'acabin les obres d'aquesta nova línia de metro del centre històric de la ciutat, que serà com un anell que l'encerclerà. A banda de les molestes obres que et trobes per tot arreu, la bona notícia és que el Museu de la ciutat de Copenhagen està fent el seguiment de les obres i ha contractat un equip d'arqueòlegs. La majoria de restes sembla que són del segle divuit i, de moment, no ha aparegut cap assentament viking. Fins aquí, tot normal. El que crec que fa gran aquest projecte és, sens dubte, l'enorme tasca de difusió al voltant d'aquests treballs arqueològics. És cert que els recursos amb els que es compten són molts -i es nota!- però tant de bo tots els treballs es fessin així! Seria fabulós! A banda dels treballs arqueològics en sí, el Museu ha posat en marxa una campanya per donar a conèixer la feina que s'està fent, en quatre línies d'atac: a.- l'exposició al propi Museu, b.- la instal·lació de les estacions "The Wall"*, c.- panells informatius en els punts d'excavació i d.- les fantàstiques rutes guiades -gratuïtes!- realitzades pels propis arqueòlegs (en danès i en anglès), on, amb pocs minuts, et fas un idea de la història de la ciutat, de la història de la seva arqueologia i de què consisteix el projecte arqueològic, arrel de les obres del metro. Aparentment senzill, fantàsticament complet, ben programat i fascinant. Un bon exemple a seguir i a implantar a arreu! Cal explicar bé l'Arqueologia.

*"The Wall" són unes cabines instal·lades en quatre punts de la ciutat on s'està excavant, a mode de micromuseu portàtil. Són una barreja d'espai expositiu -amb història i objectes reals- i amb una part multimèdia, on es poden veure imatges de la ciutat o enviarte-les per correu electrònic.

(feu click sobre la imatge per veure-la més gran. Fotografia: Eva Jove)

Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons

Vikings a Roskilde!

Resulta molt còmode arribar a la població de Roskilde, l’antiga capital del país, des del centre de Copenhagen.
Un cop arribats, des de l’estació estant, és fàcil orientar-se: el terreny natural té una suau pendent que condueix al mar. Caminant entre espais verds i torres que recorden a les villes victorianes, arribem al fiord i veiem el museu de vaixells Vikings de seguida. Un museu relativament recent i pioner a Europa en el seu camp. El formen dos edificis diferenciats: l’edifici de vidre i ciment, sobre el mar, que allotja els vaixells vikings originals (i la raó de ser del museu, en el lloc in-situ de la troballa) i l’àrea exterior, construïda de fusta, amb tallers artesanals, serveis i molls per altres embarcacions. Sabia que el museu m’agradaria però no imaginava que m’impactés tant i que resultés ser un dels millors i més complets museus de la zona (inclosa la botiga, amb bon material artesà i d’exquisit disseny). L’edifici, a més dels vaixells, inclou zona expositiva, en la que, una part destacada, es destina a donar a conèixer les vicissituds del viatge realitzat, fins a Dublín, amb una reconstrucció d’un vaixell viking. En el complex annex, podreu menjar, fer una volta en vaixell, veure les eines i la construcció –real- d’embarcacions, de cordatge, nusos i aprendre sobre la navegació vikinga i tots els seus temes relacionats. La zona inclou una fantàstica -i imprescindible!- part dedicada a la metodologia de treball de l’Arqueologia Subaquàtica.
Arqueologia experimental i un bon contingut teòric, a parts iguals. Tota una experiència vikinga que cal reviure!

(Fotografia: Eva Jove) 

Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons

Titanic, l’exposició que continua navegant (Copenhagen V)

De producció privada i espanyola, l’exposició sobre Titanic es va poder veure en molt poques ciutats, a l’estat espanyol.

El Titanic sempre m’ha despertat un gran interès. No vaig tenir ocasió de veure l’exposició abans i l’he vist ara, al cor de Copenhagen, en un edifici realment molt concordant amb l’exposició.

Tot i saber-ne el final i el tràgic desenllaç, la història –i les microhistòries que el configuren-, l’exposició presenta dades noves. És austera però està feta amb bon gust, amb un discurs clar, entenedor, i amb documentació i material molt adequat (molt d’ell, original). Si odieu la pel·lícula de Cameron, no us agradarà sentir-ne la banda sonora de fons en tota l’exposició. L’entrada resulta una mica cara però el recorregut és força llarg i inclou una moderna audioguia, pel mateix preu. El que sí potser en trauria és la foto que et fan de souvenir, que recorda al zoo o a algun parc d’atraccions.

Si estimeu el mar, els vaixells i la història, heu de veure aquesta sòbria i rigorosa exposició (al centre de Copenhagen, fins al desembre).

(Fotografia: Eva Jove) 

Una ciutat imperfecta (Copenhagen IV)

Malgrat les bicicletes, els seus carrils bici i els productes ecològics, Copenhagen no és la ciutat perfecta. És una ciutat on es reguen les plantes quan comença a ploure i on es deixen molts llums encesos en oficines, durant la nit o caps de setmana, innecessàriament. L’ordre, el civisme i la suposada netedat escandinava es veu dràsticament suprimida en el país menys escandinau de tots, d’aquesta zona geogràfica. La contradicció continua amb els “botellons” nocturns, les caques de gos per les voreres i les burilles de fumadors incívics. Al soroll continuat de les múltiples obres de la ciutat (els paletes comencen a treballar a dos quarts de set del matí, hora en la que ja és ben clar), se li suma un veí rockero o l’estranya tradició de tocar trompetes al portal d’algú, a les set del matí, quan es celebra algun aniversari. La contaminació acústica viu ben acompanyada de la visual: a la platja, l’horitzó es veu esquitxat pels nombrosos i moderns molins de vent i al centre de la ciutat, a la plaça de l’ajuntament, hi destaquen els horribles cartells lluminosos publicitaris, a la part superior d’edificis històrics. Amb certes similituds amb Nova York i també amb Anglaterra, em sorprenen els autobusos de dos pisos, completament buits, a qualsevol hora del dia, en una ciutat on quasi tothom va en bicicleta. Un país amb molts recursos però on també se’n malbaraten molts, fent que alguns edificis i patrimoni arquitectònic es trobin en un lamentable estat de conservació.

(Fotografia: Eva Jove) 

El cogombre nacional (Copenhagen III)

És un bon experiment social (a banda d’una necessitat) visitar les botigues i supermercats del lloc on estàs vivint quan et trobes fora del què és el teu àmbit habitual. És interessant veure’n els preus -què està més car, què està més barat- i quins són els productes preferits dels seus habitants.

A Copenhagen em sorprenen, sobretot, tres coses: els “pepinus” envasats de forma individual i amb la bandera del país ben gran (que quedi clar que no són espanyols i per a que floreixi l’esperit nacional), la gran quantitat de productes que tenen d’Itàlia (a banda de la pizza i la pasta, varis olis i formatges) i, per últim, els productes espanyols. Aficionats al vi i al cava, tenen cava Jaume Serra, les cremes de verdures Ferrer, molta fruita, embotit Espuña i embotits El Pozo. El més curiós és un kit anomenat “Tapas”, que porta quatre separacions i permet fer un tastet de fuet i de xoriç. No hi ha garrafes grans d’aigua (se sol beure de l’aixeta) i el seu cacaolat no és tant bo com el nostre.
No en diuen dieta mediterrània però està clar que la practiquen.

(Fotografia: Eva Jove)