dissabte, 18 d’abril de 2009

Va de cine: "Ni Vicky, ni Cristina, ni Barcelona".



La meva relació amb les pel·lícules del Woody Allen no va començar bé. Malgrat això, ara portava un temps estimant-lo i adorant-lo fins que m'he atrevit a veure la seva última cinta. Em feia por veure-la i, com veieu, després de patir-la sencera -merament, com a objecte d'anàlisi-, no puc ni dir-ne "pel·lícula". Si pogués entrevistar a Woody Allen li preguntaria si va estar sota els efectes d'algun medicament durant tot el seu procés d'el·laboració o només va voler malgastar els diners de la subvenció per poder visitar Oviedo.
Més que pel·lícula, jo en diria que és una audioguia masclista i "fatxa" de la ciutat de Barcelona, amb molta testosterona torera.
Abans de començar amb l'"acció", els patrocinadors. Destacant, la televisió privada Antena 3 que, justament, no es caracteritza per la seva simpatia vers la nació catalana.
L'espantosa veu en off és ben bé d'audiovisual, eternitzant les seves ridícules descripcions. Coincideixo amb el meu company de blog, en aquest sentit: http://mundocine.com/cine/criticas-cine--vicky-cristina-barcelona-51552
Les primeres imatges que surten de Barcelona són les següents: Gaudí, unes "putes" (paraula literal emprada a la pel·lícula) i, de nou, un altre cop, Gaudí. Fins que no he vist les imatges, no he sabut que tots els catalans haviem pagat a Allen per mostrar així a Barcelona, dues realitats, sí, però de "putes" n'hi ha a tot arreu. I a que ve encadenar-ho amb imatges de Gaudí? Del tot al·lucinant.
L'Scarlett Johansson, pobrota, sembla una bleda bullida a tota la cinta. Quina llàstima, perquè des de "Lost in Translation" pensava que encara podriem treure'n alguna cosa de profit. L'única escena on actua i amb la que es va guanyar el sou del dia, és la de sexe.
Comencem a fixar-nos en l'espertentisme del guió, quasibé ratllat el millor de Valle-Inclán. La primera perla la trobem en la frase que es pronuncia referint-se a que un personatge, estranger a la ciutat, té una bona posició laboral ja que sap “l’ idioma que es parla aquí”. Llegida -la frase-, us ho asseguro, no té el mateix efecte que quan veus l'escena, on es suggereix que la llengua catalana és parlada per un reducte de bàrbars!
Un altra de les obres mestres del guió és: “casar-se a Barcelona pot ser diferent i divertit”. Recordaré, aquí, que les dues protes són dues pijes sense ofici ni benifici. Bé, no, perdoneu, representa que tenen cap a 35 tacos i una ha fet un curt de 20 segons. Sense comentaris... I, ficat amb cunya, a tothora, només fan que parlar de la "identitat catalana", fins i tot quan es mostra la tant típica guitarra espanyola -típica de Catalunya???-. I podriem continuar amb el gloriós diàleg: “-La Cristina se n’ha anat a viure amb un tio” "–un torero?”, pregunta el nòvio de la Vicky, un altre espàrrec asolellat que, atenció, quan arriba a l'aeroport, porta una magnífica troley amb rodes, però ell, com que representa que és dels USA i allà com que són tots uns marines-patriòtics-"matxotes", com ningú, ell, l'agafa a pes per tot l'aeroport. Les imatges també donen a entendre, un cert fanatisme religiós de Catalunya. En realitat, el missatge subliminal era: subvenció-subvenció. De nou, crec que ningú ha supervisat l'atorgament d'aquests diners.
L'Allen deu passar per una crisi vital i deu tenir ganes de fer una peli porno catàrtica per després, un cop calmades les aigües, tornar a fer alguna pel·lícula. El que deu passar, però , és que la "aviat-yi" no ho deu voler i per això es dedica a fer pseudo-erotisme. Per què si no... com s'explica que la Pe s'acabi de fotre una sobredosi i aparegui amb tovallola com sortida d'un spa, perfectament pentinada i maquillada? Potser sí que les "celebrities" són tant glamuroses, que fins i tot es punxen "fashion-picos"! Per un moment penso que estic veient una còpia barata d'Almodovar. Peró, una còpia indigna, que ens ha sortit molt cara.
No conec massa bé Barcelona però semblen les zones "altes". Curiosament, però, els preus d'una desconeguda fruiteria són molt econòmics: 0.95€ 0.99€, 1.59€... Algú em pot dir si compra els tomàquets, l'enciam i els préssecs a aquest preu? Però, sens dubte, la millor proganda se l'emporten els taxistes de Barcelona, que apareixen continuament; Clar, com les protes són pijes, no coneixen el què és el transport públic de tmb... i quan van a Oviedo, com no, hi van en una avioneta privada, que és molt més ecològic, on vas a parar!
I d'entre tot aquest maremàgnum de despropòsits, només destacaria una cosa positiva: l'actuació de Patricia Clarkson, un personatge tristement creïble que en pocs minuts d'aparició, interepreta magistralment diferents registres.
Woody: retorna els diners a Catalunya! Catalunya no és només Gaudí ni Barcelona i de Barcelona no has entès res!

Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

2 comentaris:

Jose ha dit...

Avui m'ha vingut de gust llegir aquest comentari que vas fer ja fa temps de la pel.licula de'n Woody Allen.
Abans de començar t'haig de dir que sóc un "devot" de l'Allen, de tal manera que tinc dos pastors alemanys (mascle i famella) que es diuen "Woody" i "Allen". Si ja sé, sona una mica snob, però jo sempre he tingut aquesta mania, als meus animals domèstics els he posat sempre nom d'artistes o esportistes que per un o altre motiu m'agraden; aixì he tingut un "Dylan", un "Boss", una "Selles", etc.
Però malgrat ser seguidor de'n Woody Allen en aquesta ocasió COINCIDEIXO TOTALMENT amb la teva crítica de la pel.licula "Vicky, Cristina, Barcelona"; La vaig trobar del tot infumable i impròpia d'un director format, viatjat i conegut de la nostra / meva ciutat, Barcelona. Plena de tòpics, imprecisions i amb una aire del tot insoportable amb un guió que no s'aguantva per enlloc. Trist favor en ha fet el Sr Roures amb la seva amistat amb el Sr Allen, fent-li de promotor de les seves pel.licules més pròpies d'una sèrie-B mescla d'un estùpid gauchisme i d'un star-system que d'existir, seria molt diferent a l'esmentat, eh Sra Regàs?
I per cabar-ho d'adobar uns actors del més incrèdul tipisme, sense cap sort de credibilitat (Quo vadis Scarlett?) i amb un doblatge en català que semblava fet pels actors del Polònia.
ben estimat Woody, torna al teu format Neoyorquí que malgrat repetitiu, és creible i manté aquell regust a pipa, a aires de llibertat i certa ironia socarrona adobada amb gust i enginy.
Gràcies pel teu Blog!
PepCosta

Eva Jove Casabella ha dit...

M'honores llegint Cabrablog en un dia festiu com el d'avui i deixant-hi el teu fantàstic comentari. No estic massa contenta d'aquesta entrada però és cert que, tret del paper de Clarkson, la peli no val abolutament res!
També fas psicoanàlisi, amb els teus animalons? jeje :)
Gràcies per llegir Cabrablog!