diumenge, 20 de novembre de 2011

Els quatre grans de Cal Eril


No som a cap menjador particular de casa sinó en un teatre públic. Els quatre grans de Cal Eril, apareixen a primera línia de l'escenari. Els quatre, en filera, per igual, a la mateixa alçada. Comencen els primers acords i entens el perquè: res sobresurt, res és estrident. Sona un paquet compactat d'instruments (tots fan almenys dues coses!), perfilat amb unes perlades veus.

Transparents i nus. Com estirats a la platja, com estirats sobre la gespa. Són, el què es veu. Són un càlid mantell de poesia musicada. Sonen lletres de Pere Quart. Sonen lletres de tacte humà, intimíssimes, d'aquest món. De Vol i de Dol. De suggerents, amb referències al mar i també sobre la mort, sense pors.

L'energia brolla quan toquen i, per si fos poc, entre cançó i cançó, ens deleixen amb rajos desbordants d'imaginació, somriures i exposició de principis. De nou, sense pors.

Són bells, de l'aparent senzillesa amb la que semblen fer-ho tot. La valentia i les creences els faran volar i arribar lluny. Olor a rostolls per sempre més!

(Fotografia: Eva Jove) 

2 comentaris:

joan ha dit...

Dona'm la mà que animrem per la riba....ben a la vora del mar bategant, tindrem la mida de totes les coses..... només amb dir-nos que ens seguim amant ......, una amiga, la Marta Poal, va fer un disc, en un dels temes va musicalitzar aquests versos de'n Joan Salvat-Papasseit, li va sortir força bé, però la millor versió que he sentit mai ha estat la de l'Ariadnna Savall i Figueres, del disc Bellaterra, ara m'agradaria cantar-li a la seva mare i m'agradaria dedicar-li aquest tema..... que descansi en pau!....

Eva Jove Casabella ha dit...

Quina falta que ens fa, la poesia...!