dimarts, 1 de novembre del 2011

Un Banksy català


Avui he fet tard. No m'agrada mai fer tard. Però avui m'ha dolgut perquè... recuperar una obra d'art, sempre és complicat.
Fa uns mesos vaig descobrir a Aryz, un artista graffiter. Volia fotografiar uns graffitis seus, de gran format, d'un espai i ja els han començat a tapar, pintant per sobre.
M'ha dolgut perquè sabia que això passaria. Havien netejat i tallat les herbes que envolten l'espai, darrerament ocupat, on hi havia foc i roba estesa. Imagino que recuperaran l'espai per a un nou ús.
L'espai és una antiga fàbrica del sector tèxtil abandonada, de maons de color gris. Aryz -i d'altres graffiters- l'havia embellit amb els seus personatges gegants de color verd i rosat. L'única capa de pintura fresca deixa entreveure, encara, alguns dels dibuixos. Si fos pintura a l'aigua potser encara estaríem a temps de retirar-la.
Jo voldria tenir algun d'aquests dibuixos a casa però sembla que no són del gust del nou propietari de l'espai. Un art vist sovint com quasi clandestí i heretge que, tot i la seva evolució, segueix essent relegat a espais considerats marginals.
Aryz, volem veure més obra teva i, sobretot ara, més crítica social. Llàstima que no hi hagi acords de col·laboració per poder disposar d'espais on poder exposar aquesta disciplina i que només puguem explicar l'imminent desaparició d'obres. 

(Fotografia: Eva Jove) 


Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons

3 comentaris:

joan ha dit...

no tot el grafitisme és art!....

Eva Jove ha dit...

Ni tot el suposat -o dit- Art és Art

Eva Jove ha dit...

Us comunico la mort artística del graffiti d'ARIZ, que apareix a la fotografia que acompanya aquesta entrada. ARIZ: no descansis! Continua amb el teu treball!