divendres, 3 de maig de 2013

Cartells contra actituds feixistes (0)




Veig un cartell recentment pintat en un universitat pública catalana que, de seguit, em recorda a un conegut cartell del P.O.U.M que té més de setanta anys. En ambdós casos, unes figures humanes, amb els braços enlairats, reclamant la terra que treballen per, tot just, poder-se alimentar.

Es dóna la curiosa coincidència que el cartell del P.O.U.M s'exhibeix aquests dies a Sabadell (en una entitat bancària...), recuperant així, una exposició -de fa uns anys- de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Malgrat que la publicació de l'exposició està descatalogada, i per si no teniu temps d'anar a visitar l'exposició, podeu fer una ullada a l'exposició on-line clicant aquí.

Es tracta d'una exposició petita però amb una museologia quasi perfecta: textos breus, textos perfectament entenedors, amb títols claus a les parets i deixant que les obres parlin per sí mateixes.
A banda del cartell que insta als camperols a reclamar la terra que conreen, hi ha tota una sèrie de cartells, algun d'ells arxiconeguts, com la joia que ens rep només d'entrar: "Aixafem el feixisme".
Sortosament, hem pogut conservar tot aquest material gràfic dels anys de la Guerra Civil, tot i ser força menystingut i sovint infravalorat. El material és propi d'una època d'esplendor de la producció cartellista catalana (perfectament equiparable a la del París de la mateixa època), tant pel que fa a quantitat com a qualitat. Estèticament, aquest treball visual tant impactant i pertorbador, va fugir del delicat i utòpic estil noucentista per apropar-se al cubisme i, en menor mesura, al surrealisme soviètic. En ell es fan realment pal·lesos tres conceptes: el trencar amb l'art del moment, comptar amb un estil propi (irrepetible i expressiu, diria jo) i amb un missatge clar, carregat de simbolisme.

La mostra ens ensenya els missatges que havien de comunicar els cartells, dirigits a tot tipus de sectors de la societat (estudiants, milicianes, ferroviaris, camperols...): instar a la lluita, a la denúncia, la crida a la mobilització, a informar, a intercanviar... Realitzats usant imatges colpidores però també amb uns concisos lemes: "Menys... egoisme en aquell que atresora una moneda", "Avant" i l'actual "el pillatge deshonra el triomf".

Sembla mentida que faci quasi vuitanta anys d'aquests cartells d'època de guerra i estiguin tant vigents avui en dia: la terra en mans dels especuladors, camperols i ramaders infrapagats, farcits de corrupció, aniquilats com a societat i haver de lluitar per uns mínims dignes... Al final serà veritat que estem envoltats de feixistes.

4 comentaris:

Joan ha dit...

Tens raó, són ben actuals aquests cartells... Hi ha coses que no canvien mai...

Eva Jove Casabella ha dit...

Seguim amb les mateixes protestes després de 77 anys...

ANC ha dit...

Una primera visió dels cartells impacta i pertorba pel seu grafisme, tipografia, ús dels colors i de les imatges. Una revisió serveix per adonar-te, com dius, de la vigència d'alguns d'ells; i fins i tot per somriure en descobrir la corona i el crucifix de la bestia-gran-germà.

Eva Jove Casabella ha dit...

Tristament, hi ha reivindicacions que continuen vigents com així també, per part de l'altra banda, vocabulari que descriu certes mobilitzacions o alguns mètodes de vigilància i de control.

Ara mateix hi ha una exposició de fotografia de la Barcelona del 39 al 45. Jo no l'he vist però segur que s'hi poden veure tot tipus de símbols d'una determinada ideologia: http://arxiufotografic.bcn.cat/ca/noticies/exposicio-barcelona-en-postguerra-1939-1945-una-cronica-fotografica

Gràcies pels vostres comentaris!