dimecres, 24 d’abril del 2013

La traça de BAUHAUS (Berlín II)


Quan trepitges per primera vegada la Bauhaus de Berlín, t'entra una mena de doble vertigen. Primer, per la càrrega històrica que comporta -i, com veureu, la seva connexió amb algunes polítiques d'avui en dia- i després perquè, només d'entrar i amb una sola volada, entens el significat real d' "art total" i tot el concepte educatiu que representa. És fascinant com tot resulta reconeixible, començant pel propi edifici projectat per Gropius -el seu primer director-, i com s'hi poden identificar les influències d'algunes marques fabricants actuals.

L'Escola Bauhaus va sorgir a principis del segle XX, amb les Avantguardes, després de la Primera Guerra Mundial i en un context polític de república, que, sens dubte, afavoria el pensament lliure i un context propici pel trencador projecte educatiu. L'Escola es va haver de traslladar en dues ocasions, per evitar ser clausurada i poder seguir fidel als seus principis, evitant les retallades i les ciutats "ocupades" (Weimar, Dessau...). Va ser una acadèmia pionera en deixar matricular-hi a dones (recordem que ho tenien prohibit fins abans de la guerra), tot i que no ho van tenir gens fàcil un cop a dins, fet que coneixem per alguna publicació, però que el museu no ens ensenya.
Finalment, el totalitari nazisme es va acabant imposant i clausurant l'Escola, l'any 1933. Tot i això, ens queda el consol, que el seu rastre continua completament vigent i segueix sent considerat plenament "modern".


Bauhaus, però, no és només un estil arquitectònic, malgrat la darrera etapa de l'escola tingués una marcada línia de pedagogia arquitectònica, pilotada per Mies Van Der Rohe. Al museu s'hi poden veure una sèrie de projectes arquitectònics, projectes utòpics i maquetes (no accessibles) pertanyents a aquesta darrera època.
Bauhaus, a més, significa pensament i treball sobre tots els objectes quotidians (etimològicament, la paraula també significa gremi de paletes i recol·lectar la collita, dos conceptes amb un sentit altament rellevant per a Gropius). A efectes pràctics, això vindria a equivaler a un bon treball de taller artesà unit a una "nova visió" (Moholy-Nagy), és a dir, a disseny (o la unió de l'"Art i la Tecnologia" del que parlava Gropius). L'Escola potenciava el coneixement dels diferents materials, d'explorar-ne les seves propietats, de la creativitat, del repensar el volum... que, en conjunt, desembocaven en el disseny racional de tot tipus d'artefactes, molts d'ells fabricant-se encara avui en dia. I aquests són, per mi, els grans valors del disseny: la unió de materials de qualitat per fabricar objectes d'ús quotidià que són bonics estèticament i que, a sobre, fas servir cada dia perquè funcionen a la perfecció. 

Els colors i les formes de Klee i de Kandisnky, el tub d'acer de Mies van der Rohe, el cos teòric i els collages fotogràfics de Moholy-Nagy... en aquest petit museu arxiu de les arrels del disseny modern, tot connecta i tot acaba entrellaçant-se. Visitant aquest espai es pot apreciar l'enorme esforç per construir objectes, de forma industrial i "moderna", aptes per tota la població i no objectes de luxe per una elit dominant.


6 comentaris:

ANC ha dit...

Hola,

Saps per què no s'exposen algunes maquetes o per què no es mostren les publicacions que parlen dels primers pasos de les dones a l'Escola?.

Falta d'espai o hi ha altres motivacions?

Eva Jove ha dit...

Hola ANC,

Hi ha altres motivacions, tot i que el Museu Arxiu Bauhaus és petit i l'espai expositiu és de dimensions reduïdes. A més, cap museu mai exposa públicament tot el seu fons (per varis motius).

Pel que fa a les maquetes, no sé si et refereixes a l'esment que he fet de "no accessibles". Si es tracta d'això, les maquetes de la Bauhaus (inclosa la del pavelló de Barcelona de Mies Van der Rohe) estan col·locades a una gran alçada, pel que nens i persones amb cadira de rodes no les poden veure.
L'objecte referit a arquitectura, que s'exposa en un major número, són dibuixos tècnics ja que les maquetes són modernes i s'han fet amb posterioritat. A més, els dibuixos -certament- ocupen menys espai que les maquetes.

Pel que fa al tema de l'accés de les dones a la Bauhaus (la primera vegada que les dones podien matricular-se a una acadèmia artística) i com es mostra aquest tema al museu, qui millor ens podria contestar a aquesta qüestió seria el conservador i comissari de la col·lecció. Jo tinc les meves pròpies teories (que, com a opinions, podem discutir): el museu mostra treballs de dones de manera equiparada als treballs realitzats pels homes. La realitat, però, és que la pròpia direcció de l'escola creia que les dones entorpien el correcte desenvolupament d'algunes disciplines (estaríem parlant, doncs, d'una contradictòria dualitat en aquest cas).

Per últim, dir-te que les publicacions que tracten aquestes qüestions, són publicacions científiques recents, és a dir, un material difícilment exposable o molt poc atractiu d'ensenyar, a banda de mostrar una realitat que potser trenca amb el discurs que vol potenciar el museu, que tampoc explica les tibantors entre professors ni les grans dificultats econòmiques. Potser amb el temps això canviarà.

Tots els clarobscurs, però, crec que no resten mèrit al nivell del contingut pedagògic de l'Escola ni a la revolució del material produït.

Ho seguim parlant si tens curiositat. La Bauhaus va ser una iniciativa complexa.

Gràcies pel teu interès, :)

Nabi ha dit...

Woww!! M'he tornat a emocionar al llegir el post recordant la visita. A mí em va passar igual amb aquesta sensació de vertígen, tot el que havia estudiat sobre l'escola i estava veient tot. Com a dissenyadora penso que és la millor experiència personal que he tingut en un museu. Gràcies Eva!

El Quatre, Sala d'Art ha dit...

No li busquem les voltes al tema. Ens hem de posar en el moment i l'època.
Va ser tota una revolució com tantes d'altres a principis del segle passat. Val la pena recordar culturalment, en tots els àmbits i a tota Europa el que varen significar els últims anys del XIX i els trenta primers del XX. Potser ens tocaria ara repetir-ho no...?

Eva Jove ha dit...

Bon dia Nabi!

Moltes gràcies pel teu emotiu comentari!
És curiós veure les emocions que pot arribar a despertar un lloc relativament tant petit. Personalment, és potser dels llocs on he fet més connexions de temes i on copses la tremenda importància del disseny en tota la seva esplendor.

Ens seguim llegim i a veure si tornem a coincidir! :)

Eva Jove ha dit...

Hola El Quatre,

Ummmm, justament a mi m'agrada força anar a rebuscar i desembullar entre els temes que no estan gens clars, jeje, :)))

Estic d'acord que l'etapa Bauhaus va ser revolucionària i transcendental i, sens dubte, convindria repetir! Com ho fem???

Gràcies pel teu comentari i per llegir Cabrablog. Espero tornar-vos a visitar ben aviat! :)