dissabte, 15 de juny de 2013

El Pergamon Museum de Berlín (Berlín IV)


Allotjat en un edifici neoclàssic i ubicat a l'Illa dels Museus del centre de Berlín, el Pergamon Museum és un dels museus amb més cues i més visitats de la capital alemanya.

Tot i anomenar-se Pergamon Museum, l'espai conté tres grandioses col·leccions d'una importància i significats excepcionals: art clàssic, art del Pròxim Orient i Art Islàmic. Tots els elements són d'alta rellevància i  aquest és un dels motius pel qual el fan de visita indispensable.

Però per què justament s'anomena Pergamon i no Ishtar Museum? La resposta és fàcil: el majestuós altar és, sens dubte, la peça estrella del museu. A l'entrada la major part de la publicitat es refereix a aquest altar i quan entres, el recorregut et condueix cap a ell, servint com de gran rebedor distribuïdor, a la resta de sales del museu. És realment tant majestuós i impactant com me l'havia imaginat. O més. Et recórrer una gran emoció per dins quan el veus a menys de trenta centímetres i pots apreciar-ne la detallada musculatura de les seves figures marmòries.
Aquest altar, a més, té dedicats per a ell sol, dos espais interactius on s'hi ha fet una forta inversió en tecnologia: una zona amb iPad's i un gran espai 3D (pel qual cal pagar una segona entrada).

Amb l'entrada s'inclou l'audioguia (amb uns higiènics protectors de cel·lulosa), amb la qual es pot gaudir de les altíssimes sales del museu que alberguen la porta del mercat de la ciutat de Milet, la porta de Babilònia (i el seus maons vidriats de color "blaus babilònics"), delicioses peces islàmiques i delicades sales de ceràmica clàssica, inclosa l'explícita ceràmica i artefactes de contingut altament eròtic.

Em sorprèn gratament la sala dedicada a les excavacions arqueològiques portades a terme a l'antiga ciutat jònia de Priene. I no només pel seu contingut (que comprèn maquetes de colors i amb explicacions summament científiques) sinó per l'innovador acord entre Alemanya i Turquia per repartir-se els objectes de les excavacions, compartir coneixements i difusió dels mateixos i treballar conjuntament -d'igual a igual- per donar a conèixer la ciutat grecoromana. Sensacions reconfortants al llegir sobre aquest acord.

Surts meravellat del museu i, alhora, empetitit com a minúscul ésser actual occidental.

(Fotografia: Eva Jove)

4 comentaris:

Joan ha dit...

Efectivament impressionant. De totes maneres, com tu també apuntes, resulta també molt impactant la porta d'Ishtar. No estem tan acostumats a veure restes babilòniques i resulten sorprenents. En qualsevol altre museu - sense el patrimoni del Pergamon - seria un reclam de primeríssim ordre

Eva Jove Casabella ha dit...

Bon dia Joan,

A mi la porta d'Ishtar em va deixar em la boca oberta. Podria tenir perfectament un centre d'interpretació per ella sola!

És un gran museu, tot i que haig de dir que hi exposen una peça (un petit relleu decoratiu petri) com a persa i jo juraria que és olmeca... En fi, potser algun dia ho resoldrem...

Ens llegim!

joan ha dit...

Art islàmic?....., en un momento en què la religió dicta sobre la creació artística em sembla genial trobar peces d'art.

Eva Jove Casabella ha dit...

Sí, Joan, grans obres d'art islàmic en aquest Museu. Altament recomanat! :)