Com veieu que es publiciti un ens patrimonial al mig d'una autopista?
Segurament a nosaltres ens resulta xocant, sorprenent i, reconeguem-ho, fins i tot, en podríem arribar a tenir algun prejudici.
Un cosa m'ha quedat clara aquests dies de rondar pel Sud de França: tenen diners que, encertadament, inverteixen en la restauració, conservació i difusió del seu patrimoni.
Part d'aquests diners, els destinen a fer difusió de restes que conserven i si cal fer-la a les àrees de servei de les seves autopistes, doncs ho fan. Així doncs, si decidiu fer una ruta amb cotxe per aquesta zona us podeu trobar amb agradables sorpreses com parar en una àrea de descans i, en la seva zona de picnic, a l'ombra, tenir una sèrie de plafons amb text, fotografies i esquemes, amb els quals aprendre sobre la romana Via Domitia (paral·lela a l'actual autopista, com sol ser habitual) i sobre les restes excavades i conservades dels assentaments que s'hi instal·laven als seus vorals.
D'altra banda, també parant en àrees de descans, us podeu topar amb inesperades indicacions a castells o fortaleses, tan sols a uns minuts caminant. Sense dubte, val la pena allargar una mica l'estona prevista de descans, deixar-se perdre pels caminets, i arribar a impressionants castells-fortalesa com el de Salses. Una construcció imponent, a pocs minuts de Perpinyà, que ara mateix s'està excavant en un punt i restaurant en altres dos, perfectament visitable -tan per l'exterior com el seu interior- i amb una botiga amb gran varietat d'articles relacionats. Una parada prevista, amb una visita inesperada, que val la pena fer, per conèixer la història i la vida de la zona.
A Catalunya també tenim (o teníem) traces de via romana i els seus corresponents jaciments adjacents. No entenc perquè aquí, al contrari de França, sempre se n'intenta amagar la seva existència. Algú en sap res? A algú li sona el cas de La Sagrera?
Encara hem d'aprendre coses dels veins que tenim aquí al costat!
Fotografia: Castell fortalesa de Salses. Eva Jove
2 comentaris:
No hi estic del tot d'acord, amb això del patrimoni a França. Fixa't que allò que restauren i condicionen bé són els monuments que estan catalogats com a "Sites et monuments nationaux" i són gestionats i promocionats (quina novetat, a la centralista França) pel Govern de París. Els monuments que no tenen aquesta categoria no disposen de tantes bones condicions. I anant per França m'he adonat d'una realitat dual curiosa: monuments com castells, palaus i altres edificis civils han estat molt restaurats i, en canvi, moltes catedrals i esglésies, fins i tot algunes de notables com la catedral de Perpinyà, cauen a trossos o es degraden de mica en mica. He arribat a la conclusió que, com que no són de propietat pública, no reben diners públics per a la restauració. Vaja, sinó no s'entén. Una realitat que contrasta fortament amb lloc com Catalunya, on edificis religiosos reben sovint més bon tracte públic que d'altres de civils que estan en mans públiques. És certament per reflexionar-hi: l'estat de moltes esglésies franceses fa mal al cor, però realment és lícit destinar tants diners públics a béns que no són propietat dels ciutadans?
Moltes gràcies pel teu comentari Martí. Sempre ens aportes bons apunts!
Si ho revisem tot en positiu, moltes de les accions que porten a terme el Centre des Monuments Nationaux i d'altres institucions culturals franceses, em semblen encertades.
Si catedrals i esglésies pertanyen al clergat, doncs potser són ells qui hagin de procurar-se recursos (com als USA) per poder a terme les restauracions i accions de conservació adients.
Quan fa que has estat a la catedral de Perpinyà?
Seguim debatent sobre el tema!
Publica un comentari a l'entrada