dissabte, 22 de novembre de 2008

Testimonis ja morts de la Guerra Civil

Deixant de banda que la meva companya de treball em va deixar absolutament tirada, absorta en les seves extravagàncies, li agraeixo molt al professor d'història que ens obligués a fer aquell treball tant interessant sobre la Guerra Civil Espanyola (és fent treballs com més s'aprèn). En ell haviem de buscar testimonis del nostre poble i mostrar com es va viure la guerra al front i com es vivia en l'àmbit familiar. Amb el permís de les seves famílies, diré que és fantàstic conservar, anys després, aquells testimonis gravats en veu i ara, modernament digitalitzats. La Batalla de l'Ebre i les batalles amb l'exèrcit per, senzillament, poder passar un pont per anar a buscar menjar configuraven el meu petit treball d'investigació. Tot un document. El meu avi, llavors, ja feia temps que havia mort. No vaig poder comptar amb el seu testimoni com altres companys de classe. Ell no em va poder explicar la por viscuda durant anys amagant gent a casa i refugiat durant temporades al bosc. Un tema del que encara avui, a la família, ningú en vol parlar. Els fets històrics encara fan por.

2 comentaris:

joan ha dit...

Un dels meus avis va anar a la guerra de cuba al 1898...., l'altre era ramader, a montcada era conegut com enric el cabrer, i el van obligar a anar al front de l'ebre, per portar ramats al front. El meu avi Joan, el de Cuba, va morir el mateix any que jo vaig nèixer, i l'avi enric va morir quan jo tenia 10 o 12 anys... i no saps les preguntes que ara els faria......

Eva Jove Casabella ha dit...

Me'n puc fer una idea perquè comparteixo aquest sentiment. Un dels meus avis forma part, junt amb altres cinc, d'una curiosa història en una muntanya...