dissabte, 2 de febrer de 2013

La por a l'Art Contemporani



Som una societat que connectem de seguida amb la música, però no així amb l'art que es produeix en els nostres dies.

Escoltem i sentim música vàries vegades al dia, molt variada i, quasi sempre, sense tenir-ne massa coneixement. Aquest desconeixement que tenim, el resolem ràpidament buscant-ne informació, quan una música és del nostre grat: si ens agrada una cançó (encara que no sapiguem res de música), en busquem la lletra, busquem qui és el grup que la canta, busquem els concerts que farà aquell grup o cantant i no ens importa dedicar temps a la cerca d'aquesta informació. Fins i tot, som capaços d'assistir a un concert d'un grup desconegut, si algú ens convida a anar-hi, tan sols pel fet de viure una experiència cultural plaent, sense témer a la descoberta d'un nou grup o nous sons, amb l'ànim de passar una estona agradable. Amb aquesta bona predisposició prèvia, segur que sortim del concert amb sensacions plaents i culturalment enriquits. Sempre hi ha un "click" en un espectacle, que ens dóna un nova mirada vers la vida. 
En el cas d'assistir, posem el cas, a una òpera alemanya, sense saber paraula d'alemany, de ben segur que el compositor, director i intèrprets, ho executen de tal manera que, sense entendre quines paraules exactes diuen, ens transmeten les sensacions i els sentiments que ens narren i arribem a entendre i a connectar el què allà se'ns explica.

En l'art, segurament, ens sentim més propers a manifestacions d'èpoques més antigues (ens delim per les obres clàssiques, medievals o renaixentistes). I, probablement, això ens passa perquè tenim por a gaudir de l'Art més Contemporani.

Jo us proposo aquest repte: convideu-vos a connectar amb l'Art Contemporani. Enfronteu-vos a ell. Cadascú des del seu propi coneixement (segur que tothom hi sabrà trobar el seu propi "click"). Intenteu descobrir-hi les sensacions que l'artista o el comissari vol transmetre. Sense presses, sense pressió, però amb la ment oberta i predisposats a mirar. Si després de l'experiència, creieu que n'heu extret alguna cosa i que tampoc ha estat tant malament, podeu passar al pas següent: al de devorar informació: rellegiu els textos que us oferia l'exposició, busqueu dades sobre l'artista, sobre els seus treballs anteriors, sobre les seves influències, la seva filosofia de capçalera. Rellegiu, busqueu, pregunteu, compartiu, reflexioneu-hi intensament, sentiu. En poc temps, usant aquesta senzilla recepta, haureu trobat el vostre "click" amb l'Art Contemporani. Aquell dia entendreu perquè és important, no sols l'art actual, sinó tot l'Art i tota manifestació cultural; per què hi connectem i per què l'hem de preservar.

I ja no tindreu por. I en desitjareu més. 

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Desconec els resultats de l'exposició "Infra-linies", si va ser un èxit o no.
Et vull fer una proposta "xtrema", es tracta de fer una exposició de diferentes creadors d'art contemporani en un espai on puc fer-ho, obrint els caps de setmana. Es poden fer instalacions, accions, performances, exposició de pintura, escultura, video-art!, es tractaria de fer una revisió d'unes trobades culturals que vaig fer anomenades ART"n"MUSIK, i PERFORM"n"DANSA...... l'espai per fer-ho seria a "les claus de sant pere", i et puc garantir èxit de visites i et diria que de vendes!. Si estàs disposada a organitzar-ho pot ser un èxit!. diguem-ho!.

joan ha dit...

música = art?..... potser després de molt de temps!...... 100 anys, si sobreviu, potser és art!....

Eva Jove Casabella ha dit...

La música és art. I ho pot ser de forma que compositor i públic siguin contemporanis.
Et recomano aquestes conferències:
http://www.gencat.cat/economia/ur/butlleti/recercat/web/83125095/83125095_detail_26128035.html