diumenge, 24 de febrer de 2013

El telescopi precoç de l'artista



Ja no podem viure sense el format televisiu de moda: el debat. Debats a totes hores, a tots els canals, sobre els temes d'actualitat. Periodistes i, darrerament, molts economistes, són els que emeten opinió, generen polèmica, debat, discussió, ens informen. El debat té actualment aquest to dinàmic, guerriller i plural, en el sentit que, en una mateixa taula i d'un sol cop, et pots formar una lleugera opinió. Els tertulians han esdevingut els gurús de la nostra societat.

En tot aquest maremàgnum polític i social, sempre trobo a faltar en aquestes taules a una gran figura que, personalment, crec que és un pilar dins la nostra societat: a l'artista.
Segurament cap artista voldria formar part d'aquesta exposició mediàtica però a banda d'això, crec que se'la hauria de trucar. Ells, com ningú en aquesta vida, estan especialment entrenats per observar, per reveure, per connectar idees, per contraformular, per transplantejar-se les situacions que vivim.
Ells, com ningú altre, albiren abans que ningú el què succeirà o més concretament, el què ens succeirà a tots, conjuntament, com a societat. Crec, molt sincerament, que algú hauria de contactar i tenir més en compte als artistes.

L'artista ha desenvolupat una pell hipersensible als esdeveniments i una mirada futurista que estem desaprofitant. Els artistes haurien de formar part del col·lectiu de gurús de la societat. Anys de treballs i multitud d'exposicions a les esquenes demostren que que no són uns vidents de rituals estranys. Són uns exploradors incansables amb la gran responsabilitat de cridar "Terra!" quan ningú no els hi ho demana. I sempre que poden, ens regalen el seu do, la seva avançada, crítica, incisiva i mordaç mirada. A vegades, però, no els hi fem massa cas. Potser pensem que amb una sola opinió i una sola mirada ja en tenim prou.

A banda de la seva prematura detecció i la responsabilitat amb la que l'exerceixen, el motiu definitiu pel qual es mereixen estar més considerats és per la generositat amb la que ens fan partícips de les seves troballes. Un artista mai es quedarà un coneixement per a sí mateix, sempre el voldrà expressar i compartir amb els demés.

Penso que ara, més que mai, els artistes haurien d'ocupar un lloc privilegiat i ser els gurús dels propers anys. I, com diu l'escultora Cristina Iglesias, els museus haurien d'estar més plens que mai.


5 comentaris:

Jordi Costa Plaza ha dit...

Com et deia en el tuit, Potser hi haurien sorpreses, i més d'un artista es prestaria per poder arremetre contra tant pragmatisme on la manca de la visió des de el punt de vista de les humanitats es evident. Fan tanta falta enginyers com a filosofs, artistes,... i aquest punt de vista, ara esta subvalorat. Gràcies altre cop per la teva visió crítica i real del que esta succeint

Eva Jove Casabella ha dit...

A tu pel teu comentari que, com no, subscric totalment.
És feina de tots fer que es revaloritzi la visió anticipada i crítica de l'artista i la seva filosofia expressada plàsticament.
El pensament i el treball conjunt entre enginyers i humanistes sempre resulta gratament explosiu.
Someday...

joan ha dit...

vull veure de l'artista!.... una forma de criticar el moment!...

joan ha dit...

per cert.... et recordo que m'agradaria fer una mostra d'art a "Les Claus de Sant Pere" (Montcada i Reixac)

Eva Jove Casabella ha dit...

Tot és qüestió de parlar-ho, Joan, :)