dimarts, 16 d’abril de 2013

Petits museus a grans capitals (Berlín I)


Berlín és una capital amb mil i un museus. N'hi ha de pràcticament de tot el què pugueu imaginar i, sobretot, col·leccions històriques de gran renom.

Per allunyar-se dels museus gegantins, de les turístiques aglomeracions i del Tercer Reich, us proposo acostar-vos a una barri benestant de la perifèria, Dahlem, de plàcids carrers, amb boniques cases i jardins verds.

En ell hi trobareu, en una torre particular, el Brücke Museum, un espai imprescindible a visitar per poder entendre d'on sorgeix l'expressionisme pictòric alemany. Tot i que el moviment Die Brücke va sorgir a cent noranta kilòmetres de Berlín (a la ciutat de Dresden), a principis del segle XX, aquest museu conté obra de primer ordre dels principals components d'aquest moviment (Schmidt-Rottluff, Heckel o Kirchner). Potser avui en dia parlaríem d' "iniciativa" col·lectiva, més que de "moviment", pel fet de tractar-se de pintura d'un conjunt d'artistes, sense afectar a d'altres camps artístics (encara que hi ha textos escrits al darrera de la seva filosofia sobre com havia de ser l'art i com havia d'actuar l'artista que en formés part). 
Malgrat sigui un museu de mides reduïdes (no exposa tot el seu fons), és d'aquelles "experiències compactes" que fan que et replantegis temes i passis una tarda perfecta. Obres mitjanes, de colors estridents, de figures lànguides, anguloses, remarcadament expressives i en escenaris, la majoria, sòrdids i incerts.
Per mi, el millor del museu va ser l'exposició de postals, dibuixades i escrites a mà. Aquell dia vaig aprendre vàries lliçons de museologia de cop, en tres parets. Amb tot, però, no és un museu massa pedagògic i denota que la seva principal línia d'actuació és la conservació.

Si, com jo, també sou amants de les causes quasi perdudes i dels centres que amb poc soroll diuen molt, aneu en busca de la llavor que va fer germinar un dels moviments més intrigants de les avantguardes modernes.

(Fotografia: Eva Jove. Obra de Karl Schmidt-Rottluff, 1906 -cliqueu-la per ampliar-la-)

4 comentaris:

ANC ha dit...

Gràcies per descobrir-nos aquests indrets. Veig que, potser, aquest és el primer article d'una sèrie, espero els següents a veure amb qué ens sorprens!

Eva Jove Casabella ha dit...

Hola ANC,

Al contrari, gràcies a tu per seguir llegint Cabrablog, :)

Tinc previstes més entrades sobre la ciutat però cap sorpresa. Jo, pobre de mi, tan sols puc traslladar les impressions sobre les sorpreses que el propi Berlín em va oferir a mi, :)

Gràcies pels teus comentaris, :)

Joan ha dit...

Vaja... Veig que hauré de tornar a Berlin. Fa poc hi vaig ser amb alumnes però no vaig tenir temps de visitar aquest museu (me l'havien recomanat, però no va poder ser).

Eva Jove Casabella ha dit...

A Berlín (per fortuna seva) la llista de museus és molt llarga. Si visquéssim allà durant un mes seguit, segur que tampoc no ens donaria temps a visitar-los tots amb calma.
Així tenim excuses per anar-hi tornant, :)