dijous, 4 d’abril del 2013

Museus de l'aprenentage que enganxen (Scotland III)



A aquestes alçades suposo que ningú posarà en dubte el valor pedagògic i la funció curricular que poden tenir els museus, centres d'interpretació o altres variants d'espais culturals.

Fa un temps que investigo els museus universitaris i, aquests, són el paradigma de museus per a l'aprenentatge. La gran majoria van començar en facultats de Medicina o d'estudis de Zoologia (o equivalents) i els seus objectes es van començar a acumular, en un inici, per la necessitat dels professors de poder ensenyar i traslladar els seus coneixements amb mostres reals. Poc a poc, aquestes mostres van anar creixent, així com la varietat de les disciplines que van iniciar el mateix sistema: col·lecció i ordenació d'objectes -sovint rars, curiositats o excepcions a la norma habitual- per, d'aquesta manera, anar engruixint involuntàriament, un magatzem/mostrari de relíquies i espècimens de l'horror.

El Museu de la Cirurgia d'Edimburg (Surgeon's Hall), situat a la mateixa facultat de Medicina (Royal College of Surgeons),  és un d'aquests casos de museu, nascut a partir de la col·lecció de mostres per a ús exclusiu, inicialment, dels professors pels seus alumnes.
Quan accedeixes al museu, per unes escales estretes, fosques i antigues, sembla ben bé que a qui vagin a operar sigui a tu. Passat aquest primer tràngol i la recepció inicial,  el museu esdevé una petita joia museològica dins de la ciutat, tot i que no apta per aprensius. 
Situem-nos a principis del segle XIX. Les entrades al museu, amb el dibuix del primer edifici de la facultat, encara conserven aquell to romàntic i misteriós que envolta a Edimburg.
Un ambient tranquil i agradable, amb uns tons suaus, ens conviden a llegir els textos i a endinsar-se a una part de les obscures i misterioses llegendes que ofereix aquesta enigmàtica ciutat i en les que el College hi va tenir bastant a veure.
De seguida, llibres de l'època com Frankenstein de Marie Shelley, el Doctor Jekyll i Mr. Hyde, el mític Sherlock Holmes (de Conan Doyle) i la història dels crims de Burke i Hare et venen a la ment i un calfred et recórrer per tota l'espinada.

Sir Arthur Conan Doyle va ser un dels alumnes de Medicina d'aquest College, com ens recorda un visible apartat del museu, dedicat a ell. Els seus estudis i l'estret contacte amb els seus professors (algun dels quals va ser pioner en alguna de les tècniques quirúrgiques que es mostren) li van servir per nodrir-se d'informació verídica i real per resoldre tots els enigmes del literari Holmes.

Si retornem a la realitat del museu i a les seves vitrines (algunes d'elles molt antigues però dotades de codis QR), veurem que hi ha diferents línies temàtiques que podríem seguir: per malalties, per professors il·lustres, per alumnes, cronològicament, etc. Malgrat hi hagi alguna llacuna d'informació en alguns dels instruments que s'exhibeixen (com en el cas del joc d'estris quirúrgics d'època romana, entre d'altres), impressiona la manera com prens consciència de la importància de la medicina -i la cirurgia- i del seu avenç, en moments de guerres cruentes en les que, la disciplina, es veia obligada a fer passos de gegant davant els efectes de les cada vegada més millorades armes.

Sense entrar en detalls escabrosos, cal dir que és un museu ben ordenat, ben explicat, deliciosament endreçat i que, tot i contenir una gran part històrica (molt atractiva i interessant per entendre el procés de gestació del museu), no ha perdut la seva funció pedagògica. És impossible sortir d'aquest museu sense haver après alguna cosa i sense voler saber-ne encara més.


Tot els indicis apunten, estimats, que això és el què passa amb aquesta ciutat i aquest país: la seva cultura i la seva literatura enganxen...


7 comentaris:

joan ha dit...

i ara tinc ganes d'anar a visitar-ho!

Eva Jove ha dit...

Gràcies Joan pel teu comentari. El Surgeon's Hall d'Edimburg és realment un museuet genial!
Altament recomanat! :)

ANC ha dit...

Impactant la foto d'aquest article, he de confesar que ha captat l'atenció de la meva part morbosa.

Aquesta col·leció dedicada a Conan Doyle m'interessa...quins bons records d'adolescència llegint els llibrets i relats sobre Holmes.

Molt interessant aquesta sèrie d'articles dedicats a Escòcia. Felicitats

Eva Jove ha dit...

Benbolgut ANC,

Moltes gràcies per dedicar uns minuts a llegir el post i per deixar-hi el teu comentari, :)

Si vols satisfer lleugerament la teva set morbosa, pots ampliar la fotografia que acompanya l'entrada i usar el codi QR que hi apareix.

En ell s'expliquen més detalls d'aquest espècimen -real-: és el fragment de rostre d'un soldat francès, del 1917, que conserva el seu bigoti, ferit de bala a la Primera Guerra Mundial. L'exemplar va ser conservat, com també s'explica en el catàleg imprès del museu, per mostrar el treball de sutura a la part de la cella i del nas. Et recordo aquí que l'aparició de noves armes, provocaven "noves" ferides que exigien nous aprenentatges mèdics de com reparar o recomposar pell i teixits.

Certament, la literatura britànica ens ha regalat grans obres, especialment, del segle XIX.

Tant de bo pogués escriure molts articles sobre Escòcia...: això voldria dir tornar-hi i conèixer-la una mica millor, :)

Gràcies per llegir Cabrablog!

Joan ha dit...

Caram!! Una descoberta... Desconeixia aquest museu... Quedarà pendent per una propera ocasió...

Eva Jove ha dit...

Hola Joan!

Ja tens un altre motiu per tornar a Edimburg!, :))

Gràcies pel teu comentari i les teves recomanacions, :)

Eva Jove ha dit...

Benvolguts cabrabloglectors,

Us faig saber que personal del museu va contactar amb mi per demanar-me que canviés la interessant imatge que acompanyava aquest post, d'acord a una llei escocesa de teixits humans, que prohibeix l'exhibició de mostres humanes per a ús personal. La imatge era considerada altament sensible i s'ha reemplaçat per la que el museu m'enviava.

He volgut ser respectuosa amb els desitjos del museu, tot i que l'esmentada llei és més aviat un codi de bones pràctiques i la finalitat era més aviat divulgativa que "personal".

No ho he considerat censura però sóc de l'opinió que història i ciència s'haurien de poder explicar i ensenyar sense embuts.

I ja sabeu: si voleu veure en directe la imatge anterior que contenia aquesta entrada... haureu de visitar el museu que l'exposa, :)