dissabte, 27 de juny de 2009

No tot són avantatges...


Davant una gran campanya publicitària, els usuaris ja desconfiem. Hem après -ens va costar-, que darrera el què brilla massa, sempre hi ha un o varis "peròs". Sempre hem d'anar a llegir la lletra petita de tot, fet que resulta pesat i cansat. No podem consumir amb tranquilitat ja que si ens confiem, després ens trobem amb els problemes de la lletra petita als morros! Ja fa un temps que conec una farmàcia que s'enunciava, abans d'obrir, amb un enorme cartell: 7 dies a la setmana, 365 dies l'any. Amb un horari de 9 a 22 hores. A priori, fantàstic per la població: una gran farmàcia amb un horari prou dilatat com per no haver de patir ni haver d'anar amb corredisses, esbufegant per poder arribar a tot arreu. Evidentment, com era d'esperar, la lletra petita no s'enunciava enlloc. I amb dues visites que hagis de fer, ja et trobes amb tots els incovenients de tractar-se d'una macrofarmàcia, però que no assimilariem a un supermercat self-service d'ungüents i formules magistrals. A l'entrar, un segurata et dóna la "malvinguda" a la porta. Per mi, és un concepte novedós. Després, te n'adones que has d'agafar número. La botiga, és allargada i al final de la profunditat hi ha els petits mostradors peana. No saps on situar-te ni on dirigir-te: fins als mostradors hi ha laberíntiques estanteries de productes, la majoria d'ells, innecessaris, de productes que es podrien vendre en altres botigues però que així, comercialitzats a la farmàcia, es poden vendre més cars. O sigui, és tot parafarmàcia. Res segueix cap ordre. Fins i tot venen telèfons per a la gent gran! Força marques desconegudes i, tot i el tamany de l'establiment, no tenen res del què demanes. Hi ha un expositor del què semblen mascaretes per la cara del Lidl,a 10 euros cada sobret. Quina barbaritat i, a més, sembla una llengua eslava, no sé què hi diu! Les farmacèutiques -la majoria són dones-, et demanen pas initerrompudament, no hi ha cap lloc per seure ni un espai d'espera, que es fa bastant llarga. El primer dia, vaig haver d'esperar-me uns 40 minuts. Aquesta dada, és clar, no s'anuncia al cartell de fora! Els medicaments -els de veritat, els que van amb recepta- baixen d'una finestreta, de darrera cada mini taulell. I quan per fi et toca, tens els altres compradors a menys d'un metre. Que si tens un refredat molt bé però a veure qui és que no perd la dignitat en demanar segons quines medicines... En definitiva, moltes nous per a no res... la pròxima vegada que necessiti alguna cosa, aniré a cal apotecari de tota la vida.