dissabte, 2 de març de 2013

Art a diari




Gaudir de l'art, del patrimoni i de la cultura, hauria de ser com menjar o com l'aire que respirem. Perdó, precisaré la frase anterior: gaudir de l'art del patrimoni i de la cultura, és, com l'aire que respirem. És un altre dels hàbits identitaris amb els que es defineix la raça humana.

No hi ha ni un dia dels que vivim sense veure cap fotografia, cap imatge, cap joc de paraules, sense escoltar res de música o sense veure cap graffitti al carrer. No hi és. Senzillament, no existeix. 


Necessitem alimentar el cervell amb aquests estímuls visuals, auditius o sensitius. En necessitem una ració diària, per anar-lo entrenant i fer-lo cada vegada més gran, fort, resistent i agut. No és una elecció, és una necessitat. És un qüestió vital. Per un motiu o per un altre, l'home, com també l'home o dona artista, necessita expressar-se, comunicar-se amb la resta, sentir-se escoltat i saber que el missatge s'ha recepcionat correctament. 

Tot objecte conté un missatge intrínsec i, aquest, es va traslladant. A diari.